Hem sortit de l'Aeroport de Barcelona cap a Noruega amb un vol de Ryanair.
La sortida estava prevista per 2/4 i cinc minuts de les 5 de la tarda i ens hem envolat quan passaven alguns minuts de les 5.
La tarda s'havia espatllat una mica, però les temperatures voltaven els 25º. Anavem preparats pel fred de Noruega, encara que les previsions del temps anunciaven màximes de 24º a Oslo capital.
Hem aterrat a Rygge quan eren una mica més de les 8 del vespre. A Noruega, l'horari és el mateix que a Catalunya. O sigui que, en total, un temps de vol real de unes tres hores.
Rygge és un petit aeroport de propietat i gestió privada, construit l'any 2008, situat a uns 100 kms. d'Oslo i al terme municipal de la ciutat de Moss.
La tempreratura era, realment, fantàstica i els anoracs i jerseis no han sortit de la maleta i hem anat amb màniga curta tota l'estona.
Fins a on hem pogut veure, el paisatge és fantàstic. Desde l'avió una gran munió d'illots rocosos, verds, cultivats, erms, ... però preciosos. Nombrosos petits ports d'esbarjo, motores i velers navegant per entrants de mar (o sortins de rius, encara no ho sé) i, a terra, tot molt verd i ple de boscos de pins força alts.
Em sembla que ens agradarà.
Passarem la nit a un hotel de carretera situat a uns 8 kms. de l'aeroport i on comptem poder sopar.
27.05.12
Hem sortit de l'hotel de Rygge direcció cap a Gol. Hem estat bé a aquest hotel. Tot lo bé que es pot estar a un país on, sí que hi ha cultura de cortines, però no de persianes o finestrons i a les 3 de la matinada ja és clar.
Hem intentat anar per les carreteres més secundaries possible i la primera parada l'hem fet a Gulsrud, un petit poble situat al costat del cinquè llac més gran de Noruega, el Tyrifjorden i on no hi podia faltar la seva esglesia al costat del cementiri. A una de les illes d'aquest llac és on es va produir l'atemptat de l'estiu del 2011 contra una colonia de joves que participaven a una escola d'estiu del Partit Socialista.
A Hallingporten, al municipi de Gulsvik, hem dinat a un bonic restaurant al costat d'un altre llac, el Kroderen, on hi ha una petita estació d'esports nautics. Avui fa molta calor. En alguns punts del recorregut hem arribat al 28º. Per tot arreu on passes, veus la gent als jardins de les cases, al carrer, per tot arreu, amb banyador i bikinis. Fins hi tot algún atrevit s'ha banyat a les aigues d'aquest llac, del que podem donar fer, que les aigües son tan fredes com les del riu de La Vansa.
Hem arribat a Gol després d'un recorregut de 270 kms. per carreteres amb un paissatge molt bonic pels seus camps d'un verd intens, rius i llacs i plagat de cases de pagés amb els seus estables quasi bé sempre pintats d'un vermell fosc i contrastant amb els edificis destinats a vivendes on prolifera la diversitat de colors, discrets alguns i altres no tant.
Gol es un poble eminenment turístic situat a la vall Hallingdal, encara que també té una mica d'industria fustaire. Té dues boniques esglesies, una de les quals és la de la foto adjunta. L'altre, situada a l'altra extrem del poble, es va quedar per fotografiar.
A Gol hem descobert que hi ha badabadocs grocs, blancs i carbasses.
28.05.12
Hem dormit a Gol, a un bungalow prop d'un cabdalós riu i d'un campament viking per a turistes que no hem pogut visitar perque avui a Noruega és festa i practicament tot està tancat (la segona Pasqua).
Hem sortit en direcció a Aurland per la mateixa vall d' Hallingdall, buscant seguir l'itinerari més pintoresc.
Avui les coses han començat a canviar: encara que hem sortit amb uns 18º de temperatura, ens hem posat a 5º en algún punt i el paissatge, en algún cas molt cobert de neu encara, ha passat del "bonic" al preciós.
A prop de Hol i al mateix Hol hem pogut veure més construccions en fusta molt boniques.
I a partir d'aquí, cap al país de la neu.
I d'aquí, després d'uns quants túnels més (aquí és el país dels túnels), sortint de l'ultim que devia estar a menys dels 1.000 m. d'alçada sobre el nivell del mar, sota nostre i en caiguda lliure, entrem al mon dels fiords.
29/05/12
Baixant per una carretera carregada de revolts i túnels, ens hem situat a nivell del llac que obra la porta al municipi de Aurland (l'Aurdalen).
Aurland és un municipi del districte de Song og Fjordane i comprèn diversos poblets (Aurlandsvangen, Flam, Undredal, Bakka, ...).
Nosaltres ens hem instal.lat a Aurlandsvangen, a un bungalow just davant del port, el que ens ha permés viure amb intensitat l'activitat portuaria d'aquesta zona.
A molt primera hora, sobre les 6,00 h. del matí, una primera lanxa motora grosseta, ha vingut a embarcar un grup de persones que semblava anaven a treballar i a estudiar.
A partir de les 7,00 h. començaven a passar els creuers que, desde la costa, s'endinsen pel fiord fins a atracar al poble de Flam, petit nucli de destinació turística amb totes les seves aventatges i inconvenients. Un día van arrivar a concentrar-se fins a tres creuers de grans dimensions a aquest poble.
A les 9,15 h. (i aixís practicament tot el día en intervals d'unes 4 hores), atracava el vaixell que fa la ruta turística fins a Gudvangen, un altre poble situat a un altre braç del fiord i port de destinació d'aquests vaixells turistics de dimensió molt més reduida.
I tot aixó, com es pot veure a aquesta foto, sense sortir del menjador del bungalow.
De camí cap al Centre de Informació, hem visitat l'esglesia del poble, amb el seu cementiri i una construcció de fusta molt especial i que no hem sigut capaços de saber quina finalitat té.
A l'esglesia hi havia una estufa aixís de maca.
Al centre d'informació del poble ens hem trobat amb l'agradable sorpresa de que ens ha atès una madrilenya. El fet de poder entrendren's en castellà, ha facilitat mot les coses i ens ha ajudat a preparar la nostra estada a Aurland.
Seguint els seus consells, al matí (feia un temps esplèndid) hem fet la nostra incursió a la 2ª fase de l'apropament al mon del fiords.
Hem anant a un punt elevat a prop del poble (Stegastein) on hi ha una especie de trampolí gegant de diseny modern on et quedes penjant al buit per sobre d'uns 800 m. sobre el nivell del fiord de Aurland (Aurlandsfjorden). És un magnific mirador per veure el fiord.
Avui això està resolt amb el túnel més llarg d'Europa: 24,5 kms. de llargada. Aixís, aquesta carretera ha quedat reduida a un itinerari turístic pel periode estiuenc.
Nosaltres vem arrivar fins als 1.300 m. d'alçada sense dificultats, amb la carretera ben neta, però allà, hi havia una barrera que tallava el pas. Probablement tota la resta de carretera estava neta, però a Noruega, si la data d'obertura és el dia 11.06, és l'11.06.
Quan portavem una estona passejant per allà i fent fotografies, han arribat dos operaris de la E-CO Energi (una de les principals companyies elèctriques de Noruega), cadascún amb el seu Toyota Pickup, el seu remolc i la seva moto de neu.
Rapidament s'han equipat i s'han endinsat per aquell paisatge de neu a fer alguna intervenció.
A la tarda hem decidit fer l'itinerari per ferrocarril desde Flam fins a Myrdal (el Flamsbana). Aquest és un trajecte fonamentalment turistic amb un tren sense tracció de cremallera i que salva un desnivell de més de 800 m. en 20 kms. Diuen que és el tren d'aquestes característiques més rellevant d'Europa.
A l'estació de Myrdal, enllaça amb la línia ferrea que va d'Oslo a Bergen.
Per fer-ho, en el tram quasi final, fa una serie de voltes en tunels amb curves de més de 180º.
Com ja he dit, els tunels en aquest país és algo impresionant. Hem anat per carreteres amb tunels que salven desnivell a base de fer voltes en espiral. És a dir, fas girs de més de 360º i anant pujant.
Les vistes en tot el trajecte son realment molt boniques: valls amb poblets o amb cases de pagés; caients d'aigua impresionants i muntanyes molt agrestes, ...
El més espectacular és la cascada Kjosfossen (93 m. de caiguda i molt cabdalosa) i la sorpresa és quan, al mig de la caiguda d'aigua, apareixen unes fades de les aigues.
Finalment s'arriba al poble de Myrdal, en aquest cas, encara cobert de neu i plovisquejant (el temps fantastic del matí ha canviat notablement).
Després de molt rumiar-ho, hem decidit fer la baixada a peu. Hem començat els 21 kms. de camí amb pluja i el camí cobert de neu. La idea era agafar algún tren de baixada a meitat de trajecte, però no ens ha sortit bé (o el tren arribava abans que nosaltres a l'estació o quan ens hem decidit a esperar-lo ha resultat que no pasava fins al cap de quasi dues hores). Total, que ens hem xupat el 21 kms. caminant i hem acabt fets una m....
No obstant, el trajecte s'ho mereixia. Més inclús que amb el tren, ja que passaves pel mig dels llocs que havies admirat desde la llunyania del tren.
El primer tram era una baixada forta que saltava més de la meitat del desnivell. Els caients d'aigua i els aiguabarreigs eren les vistes habituals.
Després, comença a obrir-se la vall i el riu s'aixampla i es tranquilitza una mica (només una mica).
I comença a trobar-se prats amb cases de pagés aïllades.
I a mida que la vall s'acosta al mar, augmenta el número de cases voltades de prats, boscos, muntanyes i l'omnipresent aigua.
Quasi al final, decobrim l'autentic poble de Flam. No el dels creuers i les tendes de souvenirs. El poble amb les seves cases, la seva escola, la seva esglesia, el seu cementiri, ...
30.05.12
Avui hem fet la inmersió definitiva al mon dels fiords. Hem fet una pasajada amb vaixell pels fiords de Aurlandsfjorden i el de Naeroyfjorden, aquest últim declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
A 1/4 de 10 del matí, amb puntualitat noruega, el vaixell "ens ha vingut a buscar a la porta de casa".
No, aquest no, que aquest s'ha colat. Era aquest.
Desseguida ha començat l'espectacle: les vistes d'Aurland des del fiord.
El poblet d'Undredal:
El Naeroyfjorden:
El llogarret d' Styvi:
Les muntanyes i els caients d'aigua, impresionants:
Bakka, amb la seva esglesia i la seva embarcació vikinga:
I l'arribada a Gudvangen, punt de destinació de la passejada en vaixell:
Des d'aquí, hem agafat un autobús fins a la cruïlla de la carretera que porta a Undredal (un dels poblets que es veuen passant amb el vaixell) i on voliem anar perque és anomenada la qualitat del seus formatges de cabra.
Des d'aquesta cruïlla, hem iniciat un recurregut a peu de 7 kms. fins al poble, disfrutant de bonics paisatges i de molta calor.
Amb alguna pagesa treballant inclosa en el recorregut:
Undredal és un petit poble on vem dinar a una terrassa a tocar de l'aigua. Vem degustar els seus formatges (especial interés en un de color quasi negre, fet amb mel), vem fer alguna foto i on l'esglesia es va quedar per fotografiar perque la tenien "embolicada" per que estaven fent obres.
D'Undredal es pot sortir per carretera (tal com haviem arribat) o per mar. Quan passa el vaixell que fa la ruta de retonr desde Gudvangen fins a Aurland, has d'apretar un pulsador que activa un senyal lluminós. Si el veixell et veu (se suposa que sí), s'acosta al moll i et recull.
Com que el proper vaixell passava dues hores més tard, i en aquell moment hi havia un autobús que anava directe a Aurland, ens vem decidir per aquest mitjà de transport.
La resta de la tarda la vem dedicar a fer de turistes a Flam (souvenirs, fotos, vaixells, ...).
I a passejar per Aurland admirant alguna de les seves boniques construccions:
31.05.12
Avui em marxat d'Aurland per anar cap a Bergen.
Molt a prop d'Aurland i abans d'arribar a Flam, hem parat al poblet d'Otternes un grup d'antics habitatges de fusta que la única habitant del lloc s'ha encarregat de preservar.
D'allà hem seguit fins a Stalheim, un Hotel enlairat sobre una vall, destí de turistes amb ganes de vista panoràmica.
Hem parat a dinar a Voss.
I vem arribar a Bergen.
Bergen és la segona ciutat més gran de Noruega amb uns 260.000 habitants.
En vem instal.lar a un apartament que estava en un carreró amb molt d'encant i força a prop del port.
Caminaves 5 minuts i et trobaves davant per davant, però a l'altra banda de l'aigua, del Bryggen, el barri més conegut i fotografiat de Bergen.
Tot l'entorn portuari francament agradable i amb força ambient.
o al mateix mercat del peix
o fruita
En definitiva, un entorn urbà que manté el seu encant antic i ben conservat.
01.06.12
Avui hem continuat la visita a Bergen pujant a Flyen, una muntanya sobre Bergen on es puja en funicular. Des d'allà, les vistes son molt boniques
i la oportunitat de fer caminades per un entorn de muntanya i bosc son més que abundants
... però sempre estant molt atent a la possible aparició dels temibles trolls, molt habituals a aquest pais
El retorn a la ciutat l'hem fet caminant, el que et dóna oportunitat de disfrutar de boniques vistes, raconets encantadors i veure com molts noruegs practiquen tota mena d'esports
Hem comprat peix al mercat del peix (balena i salmó) i hem dinat a l'apartament. Hem rematat la tarda passejant per la ciutat i, especialment, per la zona on es fan la majoria d'actes del Festival de Jazz que es celebra aquests dies.
Hem començat el matí fent una visita ràpida a la zona més propera a l'apartament i que no haviem tingut ocasió de veure.
I hem iniciat el camí cap a Eidfjord.
Només sortir de Bergen, ens hem trobat amb una cursa popular que hem arrossegat practicament tot el camí.
5.400 participants fent el trajecte de Bergen fins a Voss, per carreters en alguns casos molt estretes i que ens ha obligat a fer bona part del camí a pas de tortuga.
Ens hem tingut de consolar pensant que mai haviem vist tants culs i tan variats: grossos, petits, fofos o esbelts, joves i vells. En fi, una delicia.
Hem parat a Kvanndal, un punt de descans dels ciclistes i punt de partida d'una de les linies de ferry que atravessen el fiord.
Finalment hem pogut desprendren's de la cursa de bicicletes i enfilar la carretera menys transitada cap a Urvik.
I de baixada, arribem a Ulvik, un petit poblet força turistic i molt bonic.
Hem agafat el ferry a Bruravik per travessar el fiord de Eidfjorden
per arrivar al poble de Eidfjiord on ens hem instal.lat per passar-hi un parell de dies.
Un poble bonic amb alguns detalls curiosos i probablement molt orientats al turisme.
03/06/12
L'apartament està situat al costat d'un riu força cabdalós especialment quan puja la marea, ja que la desenbocudura al fiord és molt a prop..
Hem sortit cap a un coll de muntanya anomenat Dynarut, on feia molt mal temps (0º de temperatura, boira i nevant), encara que a baix al poble feia bon temps.
No ens hem pogut entretenir massa (alguna no ha baixat ni del cotxe) i només hem vist neu i un equip de rescat de muntanya finalitzant un exercici de pràctiques amb gossos.
Hem baixat, tornant enrera, fins el pantà de Sysenvant, on seguia nevant i plovent. No hem pogut fer cap de les caminades curtes que es poden fer al voltant del pantà, però sí comprovar la gran quantitat de cases que hi ha, ja que aquí hi ha unes pistes d'esquí i un golf.
Refent el camí, hem arribat a l'atracció més important de la zona: la Voringsfossen, com és d'esperar, una altre de les cascades més grans. Amb un caient impresionant, et pots situar a sobre mateix de la cascada que porta molta aigua i un fort desnivell.
Per arribar-hi has de pagar per tenir accés a l'aparcament de l'hotel Fossli, un hotel situat a un enclau factàstic però que es veia molt mort.
A la tarda hem anat cap a una altre zona del fiord, mol a propet ,uns 10 kms., i on hi ha una vall que s'endinsa cap al peu d'unes muntanyes a les que es pot accedir a peu a través de camins marcats. No anavem preparats per tanta cosa i ens hem tingut d'aconteantar amb passejar pels boscos i somiar amb el llac que, a dalt de la muntanya, alimenta el caient d'aigua de Skytjefossen.
De tornada a casa, i abans de sopar (quasi eren les 8 del vespre) hem fet un circuit que surt d'Eidfjord i atravessa una zona amb un entorn molt agrícola.
Plé de flors (de jardí i silvestres)
i cases de pagès en actiu i voltades de camps de conreu (i d'algún cérvol que s'ha deixat veure però no retratar).
amb alguna vista bonica sobre el poble
algún imprudent a qui no deuen haver explicat això de la prevenció de riscos...
i algún detall simpàtic a l'entrada d'una casa
A la nit, després de sopar, encara ens queden ganes de fer un últim vol pel poble. No podem marxar sense veure les dues esglesies que té: la moderna i l'antiga. Ni en diumenge en deuen omplir una de sola.
Toca marxar d'Eidfjord cap a Oslo.Però abans encara busquem temps per fer una visita a Kjeasen, un llogarret penjat a la muntanya, de difícil accés i molt publicitat pels turistes.
A part de les vistes sobre el fiord, el lloc té poc encant i liquidem la visita el més ràpid possible. Tot el ràpid que et permet una carretera de 5 kms. estreta i costeruda amb un túnel inclòs i que només pots utilitzar en freqüencies d'una hora (a les mitges pots pujar i a les hores és per baixar.
El camí a Oslo és llarg i hem decidit fer nit a Dalen. Parem a tots els pobles i racons bonics que trobem.
... Kinsarvik
... Lofthus, pais de pomes, ...
... Odda ...
i camí de Telemark, més caients d'aigua, racons esplèndids i ...
... entrada, altre vegada, al pais de la neu:
... l'esglesia de Grungedal ...
fins que arribem a Dalen, poble turistic on hem decidit fer nit a una cabana.
La cabana estava al mig d'una petita illa on s'anunciava un petic recorregut a peu amb possibilitat de divisar algún castor.
Bona part de la resta del dia l'hem passat fent aquest itinerari, esperonats perque només sortir ja n'hem vist un de castor (i fotografiat, però tant malament que us evito reproduir-ne la foto).
5/06/2012
Camí d'Oslo, hem parat a Eidsborg, un lloc on es conseva un poblat medieval que, al costat d'un modern museu i centre d'interpretació de la zona, també hi ha una esglesia de fusta del segle XIII.
Pel que ens han explicat, per l'época i l'estil, seria l'equivalent al nostre romànic.
Fixeu-vos en les escates de peix que conformen les seves parets. Son peces de fusta, como tota la resta de l'esglesia.
Primer contacte amb Oslo, els dies 5 i 6 de juny
Amb el seu Palau Reial ...
... les seves places, jardins i fonts ...
... el Teatre Nacional ...
... el Parlament ...
... la catedral i un mercat de flors ...
... l'ajuntament ...
... el castell ...
... amb soldadets inclosos ...
... el seu barri modern ...
i el seu barri "d'artesans"
però sempre, com tot a Noruega, volcat al mar
i a la tarde vespre cap a Moss, on hi ha l'aeroport per on vem arribar a Noruega i des d'on sortirem demà dia 7.
Moss és una vila residencial, amb industria i també orientada al mar, tal com es pot veure en aquest barri de vivendes que passen directament del jardí comunitari al port d'esbarjo.
i aixís acaba el nostre viatge a Noruega.
