El cap de setmana del 4 de maig, la Colla Pessigolla vem anar a Praga. El pretexte era la cel.lebració dels numerosos 60ens aniversaris que celebravem aquest any.
Vem arrivar el dia 3 al vespre i, un cop rebut el primer regal d'aniversari i instal.lats a l'hotel, no vem poder estar-nos de fer la primera passejada fins a la Plaça Vella de Praga.
L'endemà vem començar a coneixer la ciutat una mica més a fons.
Sortint de l'hotel (molt ben situat), arrivabes a la Plaça de la República
Allà vem agafar un tramvia que ens va deixar a la Plaça Karlov
Des d'on en vem agafar un altre fins al recite de la catedral i el castell
El castell estava tancat a les visites ja que l'estaven preparant per la presa de possessió del nou president de la república.
Ens vem tinguer de conformar amb vistes generals fetes més tard desde més lluny
La passejada pel recinte ens va portar al Carrerò Daurat (atapait, com tot Praga, de gent).
I a poder disfrutar de la primera vista general de la ciutat
Des d'allà, vem baixar altre vegada cap a la Plaça Karlov, des d'on vem poder admirar el Pont de Carles
Dinar a un restaurant flotant
I després, seguin un passeig al costat del riu
Arrivar al mateix Pont de Carles
Per on vem passejar i disfrutar de nombroses distraccions de carrer: músics, pintors, caricaturistes, artesans (made in Xina), ...
Més enllà del pont, el barri de Kampa, amb la seva fira de productes alimentaris del país
Les vistes sobre el riu Moldava
Les obres d'art
I els restaurants entranyables
De tornada, com després es va anar repetint cada dia, cap a la Plaça Vella de Praga, on vem poder disfrutar de l'espectacle del rellogte astronòmic
I de les torres de l'església de Nostra Senyora del Týn
I cap a l'hotel, passant per la Torre de la Pólvora
la Plaça de la República novament
A la nit, a sopar al restaurant de La República, que no va respondre a les especatives i ens va permetre coneixar una miqueta més la realitat laboral de Txequia.
L'endemà ens varem focalitzar al barri jueu, que a part d'accidentat, va resultar una mica decebedor, tant el cementiri
com al conjunt de sinagogues, que a part del caràcter emocional que puguin reflectir, tenen escassa espectacularitat artística, excepte la sinagoga espanyola d'un impresionant estil modernista.
El dilluns, en un ambient especialment gris i plujós, varem pujar a Petrin, una muntanya amb una edificació estil Torre Eiffel i camins pel mig de la muntanya, amb una vegetació i edificacions força atractives, a part de les vistes generals de la ciutat.
Un jardí amagat
I per acabar, dinar i cap a una cafeteria a fer estona
I a l'hotel a buscar maletes
