UNA PASSEJADA PER TUIXENT

Ahir vam estar fent una passejada per Tuixent, on haviem pujat amb el Josep i la Isa i el Rafa i la seva familia, a dinar.

Una curta passejada, plena de vells i entrenyables records.

L'ESTARTIT

El mes de juliol vam passar uns dies a l'Estartit.

La idea era que la Dàlia practiques submarinisme i kaiac i nosaltres aprofitessim per fer algunes caminades per la zona. El mal temps i el genoll de la Pepi no ens van permetre disfrutar massa d'aquesta estada.

El dissabte, ens vam instalar, vam fer una mica de compra i vam passejar pel poble.

L'endemà, diumenge día 20, la Dàlia tenia kaiac a la platja de Tamariu.

El día va començar gris i pluvisquejant, però es va anar aclarint i, amb la Pepi, vam començar una caminada pel camí de ronda, cap a Llafranc per arrivar fins els far de Sant Sebastià.

Aquí, el genoll de la Pepi ens va fer la primera mala passada i no vam arrivar ni a la Cala Pedrosa.

 Vam sortir per la casa de la Musclera, cap a la carretera i vam tornar cap a Tamariu, a esperar a la Dàlia asseguts a un xiringuito.

Tota una excursió.

El dilluns día 21, la Dàlia va seguir amb el submarinisme

... i nosaltres fent repos.

No vam passar d'anar a fer una passejadeta per l'Escala a la tarda vespre.

Dimarts 22. M'he llevat d'hora per poder fer una de les caminadetes clàssiques: pujar a la Rocamaura.

Les vistes des d'allà son espectaculars

A la tarda vam anar a la platja de Sa Riera, al terme municipal de Begur.

Dimecres 23. Passejada al matí per l'Estartit (Cap de la Barra)

I a la tarda, una passejada amb bicicleta desde Torroella de Montgrí fins a la desembocadura del Ter (la Gola del Ter).

Dijous 24. Un dia amb una bonica i curta escursió que em va permetre descubrir una caleta preciosa, solitaria i a tocar de l'Estartit: la cala Calella.

I per arribar-hi, una vegada més, paisatges preciosos (amb les sempieternes Medes, per descomptat).

I després a passejar una estoneta pel mercat de l'Estartit

I finalment, el darrer día, divendres 25, la Dàlia va anar a fer kaiac desde la patja de Castell, i mentres tant, la pluja no va permetre fer més que una foto.

L'endemà, dissabte, cap a casa.

Una gloriosa estada a la Costa Brava.

ARRAN ISLAND Maig 2014

Arran és una illa d'Escocia situada a la seva costa atlàntica (a l'oest). Exactament al Firth of Clyde.

Té uns 430 m2 de superficie, una llargada d'uns 40 kms (el doble que Formentera) i una component turística molt marcada, encara que també té força activicat agrícola, ramadera i silvicultura.

Se la coneix com l'Escocia en miniatura, ja que es reprodueix la divisió entre el nord muntanyós (Highlands) amb un paisatge força agrest i el sud més pla i amb molts camps de conreu (i de golf).

Vam ser-hi el primers dies de maig.

Vam arribar el dia 30 d'abril a la nit a l'aeroport d'Edinburgh. Vam dormir a un hotel d'allà mateix i l'endemà vam marxar amb cotxe cap a Ardrossan

on vam agafar un ferry per anar cap a la illa.

La travessia dura una hora aproximadament, i no vam veure dofins ni balenes però també vam tenir altres distraccions.

Molta presencia militar. Que l'exèrcit es visualitzi és força normal a Escocia.

S'arriba al port de Brodick i, des d'allà, un cop dinats a un petit restaurant especialitzat en peix i marisc, vam marxar cap al cottage que haviam llogat (Alt Ardoch).

Amb un entorn i unes vistes molt boniques.

A davant, l'illa d' Holy.

Lilla d'Holy és una illa deshabitada, però menys, ja que hi ha una comunitat budista tibetana, on històricament hi ha hagut sempre i desde l'Edat Mitjana, centres de reflexió religiosa.

Aquella mateixa tarda ens vam arribar, novament, a Brodick per fer la compra i disfrutar d'algunes vistes realment precioses.

L'endemà, día 2 de maig, vam anar cap el sud., per una carretera d'interior.

Vam passar per l'esglesia de Kirklea, ja completament a l'extrem sud de la illa.

Amb un entorn clarament agrícola.

D'allà cap a la costa sud-oest, a veure una de les atraccions més importants: els "crómlechs". Les construccions monumentals fetes amb pedres gegants, en forma circular, de menhirs combinats o sols.

I tot amanit amb una caminadeta de una mica més d'una hora per anar 

i una altre horeta per tornar

rodejats de paisatjes i de una fauna salvatge molt atractiva i propera

Després del picnic fet allà mateix, vam continuar fins a Blackwaterfoot, un poble costaner amb un camp de golf

i des d'on vam començar una excursioneta arràn de mar

per començar a pujar, separant-nos del mar

i tornar cap el punt de partida, passant pel mig del mateix golf (poc classista aparentment)

fins arribar al mateix lloc

De tornada cap a "casa", encara vam poder parar a Mansefield

On poguerem veure foques

oystercatchers

algunes situacions curioses

i fins i tot un grup de músics que em van deixar estar present al seu assaig

L'endemà, día 3, vam passar practicament tot el matí, fins a l'hora de dinar, visitant el castell de Brodick i, especialment, els seus jardins, amb un gran espai boscós i moltes plantes, arbusts i arbres ornamentals, bàsicament rododendres.

Un dels atractius del castell és que va ser habitat fins els anys 50 o 60, era la residencia dels Ducs de Hamilton i a la casa es respira encara vida, amb fotos familiars de l'época, estris més o menys "moderns" (radios, tocadiscs, ...) i, a la cuina, una col.lecció de pots, olles i cassoles d'aram que eren una maravella.

La resta del dia el vam utilitzar per anar cap el nord, per la costa est.

Vam passar per un llogarret preciós anomenat Corrie

i camí de Lochranza, vam veure explotacions agrícoles i ramaderes com aquesta

A Lochranza, ja al nord de la illa, hi han les runes d'un castell 

i, una vegada més un entorn preciós

Al poble, a algunes cases, cartells demanant que es deixés tancada la porta del jardí per evitar l'entrada dels cérvols (¿?). Aixó ens va esperonar la curiositat i, a l'excursió que vam iniciar a peu pels voltants, ens vam focalitzar a veure si podiem observar algún cérvol.

Això no va evitar poder contemplar un bonics paissatges i vistes espectaculars

racons encantadors

i, de lluny i, finalment, molt d'aprop, els cérvols

D'allà, cap a "casa" i, l'endemà, fi de l'estada a l'Illa d'Arran. Ens hem quedat amb ganes de tornar per poder visitar més racons. Especialment, adentrar-nos a la part més muntanyosa.