Arran és una illa d'Escocia situada a la seva costa atlàntica (a l'oest). Exactament al Firth of Clyde.
Té uns 430 m2 de superficie, una llargada d'uns 40 kms (el doble que Formentera) i una component turística molt marcada, encara que també té força activicat agrícola, ramadera i silvicultura.
Se la coneix com l'Escocia en miniatura, ja que es reprodueix la divisió entre el nord muntanyós (Highlands) amb un paisatge força agrest i el sud més pla i amb molts camps de conreu (i de golf).
Vam ser-hi el primers dies de maig.
Vam arribar el dia 30 d'abril a la nit a l'aeroport d'Edinburgh. Vam dormir a un hotel d'allà mateix i l'endemà vam marxar amb cotxe cap a Ardrossan
on vam agafar un ferry per anar cap a la illa.
La travessia dura una hora aproximadament, i no vam veure dofins ni balenes però també vam tenir altres distraccions.
Molta presencia militar. Que l'exèrcit es visualitzi és força normal a Escocia.
S'arriba al port de Brodick i, des d'allà, un cop dinats a un petit restaurant especialitzat en peix i marisc, vam marxar cap al cottage que haviam llogat (Alt Ardoch).
Amb un entorn i unes vistes molt boniques.
A davant, l'illa d' Holy.
Lilla d'Holy és una illa deshabitada, però menys, ja que hi ha una comunitat budista tibetana, on històricament hi ha hagut sempre i desde l'Edat Mitjana, centres de reflexió religiosa.
Aquella mateixa tarda ens vam arribar, novament, a Brodick per fer la compra i disfrutar d'algunes vistes realment precioses.
L'endemà, día 2 de maig, vam anar cap el sud., per una carretera d'interior.
Vam passar per l'esglesia de Kirklea, ja completament a l'extrem sud de la illa.
Amb un entorn clarament agrícola.
D'allà cap a la costa sud-oest, a veure una de les atraccions més importants: els "crómlechs". Les construccions monumentals fetes amb pedres gegants, en forma circular, de menhirs combinats o sols.
I tot amanit amb una caminadeta de una mica més d'una hora per anar
i una altre horeta per tornar
rodejats de paisatjes i de una fauna salvatge molt atractiva i propera
Després del picnic fet allà mateix, vam continuar fins a Blackwaterfoot, un poble costaner amb un camp de golf
i des d'on vam començar una excursioneta arràn de mar
per començar a pujar, separant-nos del mar
i tornar cap el punt de partida, passant pel mig del mateix golf (poc classista aparentment)
fins arribar al mateix lloc
De tornada cap a "casa", encara vam poder parar a Mansefield
On poguerem veure foques
oystercatchers
algunes situacions curioses
i fins i tot un grup de músics que em van deixar estar present al seu assaig
L'endemà, día 3, vam passar practicament tot el matí, fins a l'hora de dinar, visitant el castell de Brodick i, especialment, els seus jardins, amb un gran espai boscós i moltes plantes, arbusts i arbres ornamentals, bàsicament rododendres.
Un dels atractius del castell és que va ser habitat fins els anys 50 o 60, era la residencia dels Ducs de Hamilton i a la casa es respira encara vida, amb fotos familiars de l'época, estris més o menys "moderns" (radios, tocadiscs, ...) i, a la cuina, una col.lecció de pots, olles i cassoles d'aram que eren una maravella.
La resta del dia el vam utilitzar per anar cap el nord, per la costa est.
Vam passar per un llogarret preciós anomenat Corrie
i camí de Lochranza, vam veure explotacions agrícoles i ramaderes com aquesta
A Lochranza, ja al nord de la illa, hi han les runes d'un castell
i, una vegada més un entorn preciós
Al poble, a algunes cases, cartells demanant que es deixés tancada la porta del jardí per evitar l'entrada dels cérvols (¿?). Aixó ens va esperonar la curiositat i, a l'excursió que vam iniciar a peu pels voltants, ens vam focalitzar a veure si podiem observar algún cérvol.
Això no va evitar poder contemplar un bonics paissatges i vistes espectaculars
racons encantadors
i, de lluny i, finalment, molt d'aprop, els cérvols
D'allà, cap a "casa" i, l'endemà, fi de l'estada a l'Illa d'Arran. Ens hem quedat amb ganes de tornar per poder visitar més racons. Especialment, adentrar-nos a la part més muntanyosa.
Un dels atractius del castell és que va ser habitat fins els anys 50 o 60, era la residencia dels Ducs de Hamilton i a la casa es respira encara vida, amb fotos familiars de l'época, estris més o menys "moderns" (radios, tocadiscs, ...) i, a la cuina, una col.lecció de pots, olles i cassoles d'aram que eren una maravella.
La resta del dia el vam utilitzar per anar cap el nord, per la costa est.
Vam passar per un llogarret preciós anomenat Corrie
i camí de Lochranza, vam veure explotacions agrícoles i ramaderes com aquesta
A Lochranza, ja al nord de la illa, hi han les runes d'un castell
i, una vegada més un entorn preciós
Al poble, a algunes cases, cartells demanant que es deixés tancada la porta del jardí per evitar l'entrada dels cérvols (¿?). Aixó ens va esperonar la curiositat i, a l'excursió que vam iniciar a peu pels voltants, ens vam focalitzar a veure si podiem observar algún cérvol.
Això no va evitar poder contemplar un bonics paissatges i vistes espectaculars
racons encantadors
i, de lluny i, finalment, molt d'aprop, els cérvols
D'allà, cap a "casa" i, l'endemà, fi de l'estada a l'Illa d'Arran. Ens hem quedat amb ganes de tornar per poder visitar més racons. Especialment, adentrar-nos a la part més muntanyosa.
