Trencant tòpics: Ja hem acabat l'estada a Edinburgh. L'haver-hi estat més dies ens ha permès viure una mica més les "interioritats" d'aquesta ciutat i, probablement, d'aquest país.
Edinburgh segueix sent una ciutat preciosa, a pesar de que l'auge turístic està propiciant una transformació de la ciutat que, en alguns aspectes, trenca l'ambient i l'entorn clàssic. S'està construint força. Sobretot edificis destinats a allotjaments turístics i, encara més, per estudiants.
La diversitat idiomàtica es fa més que palesa. En alguns moments vaig utilitzar l'expresió "spanish Great Britain". Per tenir, ja tenen inclús captaires romanesos.
La tant enaltida "rectitud" britànica o nòrdica, es veu desdibuixada quan, la major part de feines fetes pel que aquí serien "treballadors autònoms", es fan en "negre" i es neguen a fer-te qualsevol tipus de factura o justificant.
I si ha d'intervenir alguna companyia d'assegurances, ràpidament et proposen inflar la factura sense cap tipus de miraments.
Alguns serveis funcionen de manera molt eficaç. Per exemple, els autobusos i correus. Però d'altres semblen tercermundistes. Especialment la recollida d'escombraries, sobretot a alguns barris. Cada vivenda té uns contenidors força grans i la recullida té una seqüencia quinzenal. És a dir, un cop a la setmana recullen la brossa "general" i, fins al cap de quinze dies, no ho tornen a fer. La setmanes entremig, recullen les escombraries que es reciclen: paper, cartró, plàstic, vidre i orgànica. Mentres tant, tu te les guardes. El paper, el cartró i el plàstic tot junt al mateix contenidor "privat" sense separar ni res. El vidre en un altre contenidor més petit i les orgàniques en un de minúscul. En aquest país es beu més que es menja menjar fresc.
Si fas més escombraries de les que caben al teu contenidor, no se t'acudeixi omplir-lo més del compte ja que no te les recullen i vas acumulant brossa durant quinze dies més. Tot un poema que desenvolupa la picaresca més simple: si ja tinc el contenidor ple, omplo el d'algún veí, especialment si és de gent gran que no se n'enteren massa, i si no els hi recullen, problema d'ells.
També hem de dir que pitjor estava fa 10 anys enrera, quan vam venir per primera vegada: no es classificava ni es reciclava res. Ni sabien què era això de reciclar.
Bé. A pesar de tot, i de la bruticia bastant generalitzada fora del que no és el centre urbà, ens segueix agradant aquesta ciutat i aquest país. Però no tot son maravelles.
20/11/15
Han inaugurat la Chistmas Market. Hi hem fet una passejada i hem aprofitat per fer fotos i menjar una mica: salsitxes alemanyes, franceses i dolços a una parada gestionada per catalans.
Feia molt fred.
19/11/15
Passajedeta per Edinburgh.
Preparatius de la Christmas Market
... i l'inefable castell
18/11/15
Avui he modificat el meu itinerari matinal hi he anat cap a Hillwood, una petita muntanya (161 m. d'alçada) amb una torre a dalt construida en homenatge a Walter Scott, un autèntic heroi nacional aquí a Escocia.
Com reflecteix el seu nom, la vegetació i els arbres hi abunden. També hi ha un jardí tancat mantingut per una associació del tipus "amics de", en aquest cas, de Hillwood.
S'hi pot trobar informació a la web: http://www.corstorphinehill.org.uk/index.html
Hi tornaré un altre dia per atravessar-lo i arribar fins a Cramond.
15/11/15
Kirklinston és un poblet situat a uns 20 kms. d'Edinburgh, molt a prop de l'aeroport.
La Dàlia hi havia estat mirant una casa que li agradava molt, però que estava molt deteriorada i que hagués requerit un desemborsament de diners per arreglar-la que la deixaven fora de les seves possibilitats.
No obstant, n'havia'm parlat tant, que ens feia gràcia anar-la a veure i aixì ho hem fet.
L'entorn és prou bonic i el poble molt tranquil, però és un altre concepte de vivenda i de vida, ja que requereix entre mitja hora i tres quarts de despleçament en bus i poder-ne gaudir bones estones, cosa que la Dàlia té prou complicat.
14/11/15
Avui hem anat a Balerno a veure un "Farmer's Market".
Hi ha una associació de pagesos que organitza mercats per diferents punts del país. Normalment no son setmanals (excepte el d'Edinburg). La resta son quinzenals o mensuals i, aquest dissabte, s'havia d'aprofitar que el feien a Balerno.
Balerno és un barri d'Edinburgh força allunyat del centre. Tocant ja les Pentland Hills, una zona muntanyosa d'escasa alçada, com quasi bé totes les muntanyes d'Escocia. Hi haviem estat ja a l'any 2011 com a final d'etapa d'una passejada per aquesta zona.
És un poblet bonic, comunicat per autobús des d'Edinburgh i amb un bon nivell de serveis.
El mercat és reduit però té parades de carn de badella, de bè i de cèrvol. De peix, de pa, formatges i verdures. A més cel·lebraven el dia de la poma i feien una demostració d'elaboració de sidra.
Actuacions en directe.
També hi havia una fira d'artesania i el Pare Nöel que atenia als més petits que sortien més contents que un jínjol carregats amb un pastisset. Aquí, els preparatius de Nadal comencen molt aviat. Els comerços ja tenen els aparadors amb decoració nadalenca desde fa ben bé dues setmanes.
A l'aparador de la farmacia un pessebre, cosa molt poc habitual a Escocia.
13/11/15
Una part del meu recorregut matinal (algo més de 5 quilòmetres), passa pel voltant del camp de golf de Carrick Knowe, que dona unes vistes espectaculars.
Més endavant, ja al Water of Leith, passo per darrera la Balgreen Primary School,
i l'altre troç bonic és el del Saugthon Park, amb el seu parc infantil
i els seus camps d'esport
La resta, ja per zones tranquiles però més urbanes.
3/11/15
Ja fa uns dies que estem instal·lats al "nou" pis de la Dàlia. M'agrada i m'hi trobo bé. És un barri (Stenhouse) format per edificies de planta baixa i pis on s'hi enquibeixen quatre vivendes, dues per planta. Cada una d'ells amb la seva entrada privada, un jardí comunitari i un jardí particular.
Està molt ben comunicat: tres línies de bus al centre de la ciutat i les parades a menys de 50 m. de la porta. Una mica més lluny (10 minuts caminant) el nou tramvia que també et porta al centre d'Edinburgh.
És un pis molt lluminos i ... xafarder ja que els amplis finestrals donen al carrer principal o a la resta de jardins dels altres edificis, on abunden els ocells i algún esquirol, a més de les típiques casetes de fusta que aquesta gent agraden tenir al jardí.
No hi ha gaire comerç, però hi han tres botigues de menjar preparat, una carnisseria, dos petits supermercats, dues perruqueries, una farmacia i ... un parell d'esglesies, un centre civic i un preciós parc (Saughton Park), amb camps de futbol, parcs infantils, pista d'skaters i un amplíssim jardí especialitzat en rosers. També a menys de 500 m. hi ha un camp de golf (Carrick Knowe) que, com a mínim, alegre la vista amb les seves extensions de verdor.
Abans de les 9 del matí ja hi ha gent jugant. Estic comprovant que aquest esport és una deria per aquesta gent. Avui mateix, ha fet la primera gebrada de la temporada, i allà estaven abrigats fins el gorro com si anessin a la muntanya.
També molt a prop el Water Leiht Walkway, un sender que recorre tot el riu Leith al seu pas per Edinburgh i el John Muir Way, un altre sender que travessa Escocia de costa a costa.
Ara ja anem més tranquils i hem recuperat els hàbits que ens haviem imposat com a jubilats: no fer res i no tenir temps de fer-ho tot.
He tornat a sortir a caminar cada matí i vaig descubrint i ampliant els itineraris a recorrer. Espero poder-los ampliar i disfrutar.
Diumenge vam anar a una castanyada organitzada pel Centre Català d'Edinburgh, on vam poder disfrutar dels panellets, els boniatos, les castanyes, el moscatell i ... de patates al caliu amb all i oli.
... a més de una "potent" excibició castellera:
En contraposició, hem pogut viure per primera vegada, la cel·lebració de Halloween. Hi havia carbasses per tot arreu
i, encara, algún grupet de canalla disfressats i anant per les cases veïnes a fer el "trick or treat". De gent gran disfressada, també bones colles.
20/10/15
Avui fa una setmana que som a Edinburgh.
Ha sigut una setmana intensa, sense cap activitat "turística" i molta ajuda per preparar el canvi de domicili de la Dàlia.
Quan no és el llauner, és l'electricista, si no algú que ve a portar mobles que, és clar, abans s'han hagut d'anar a comprar. Pintar, netejar. Netejar i pintar. Tot augura que el que queda de setmana i la següent seràn igual d'intenses.
Esperem que quan hagim fet el trasl·lat (a finals de mes), poguem recuperar la vida plàcida dels jubilats.
El barri on es canviarà la Dàlia sembla molt tranquil. Amb pocs serveis comercials, però suficients per sortir del pas: una carnisseria, una farmacia, un supermercat petit i diverses botiguetes d'aquelles que tenen de tot i no tenen de res i una o dues tendes de menjar fet.
A cinq minuts escassos d'autobùs (això sí, a Edinburgh no hi podrien faltar: tres línies d'autobús a la porta de casa i el tramvia a tocar) dos centres comercials, un magatzem de material de la construcció i comerços de tot tipus.
Al mateix barri també hi ha una biblioteca, un centre mèdic, un centre cívic, un parc, equipaments esportius, un jardí especialitzat en rosers i una pista d'skating que possiblement deixaria bocabadat al Roger. De moment, tot això només ho hem vist passant amb l'autobús. Queda pendent anar-ho a visitar quan estem instal·lats al barri.
Només al centre civic (Carrickvale Community Centre) hi hem estat un parell de vegades, una d'elles per dinar. Es petit però sembla molt actiu: desde que obre al matí fins que tanquen a mitja tarda està farcit d'activitats programades: patchword, idiomes (especialment castellà i italià), ball, i no sé quantes coses més.
Només al centre civic (Carrickvale Community Centre) hi hem estat un parell de vegades, una d'elles per dinar. Es petit però sembla molt actiu: desde que obre al matí fins que tanquen a mitja tarda està farcit d'activitats programades: patchword, idiomes (especialment castellà i italià), ball, i no sé quantes coses més.
