24 de juliol 2016

PIRINEU ARAGONÉS

Segona setmana de juliol 2016

Pot semblar mentida, però era la primera vegada que estava al Pirineu Aragonès.

Vam anar a Benasque tres dies i van ser tres dies que els vam disfrutar de debò.

És un poble amb uns paisatges preciosos i uns racons molt bonics.



La Torre de los Infanzones


El pont romànic sobre el Esera





L'Església










Un dels atractius més importants és que, tan a Benasque com a tots els pobles de la zona, hi ha una bon munt de recorreguts senyalitzats que et permeten fer excursions de tot tipus de dificultat i durada.



Evidentment, nosaltres ens vam decantar per les més faciletes.

El primer dia, a la tarda, vam sortir cap els Baños de Benasque


I, des d'allà, vam començar a caminar  cap la Gorga de Alba, per un sender molt bonic i amb exemplars de flors variades i curioses.




El caient de l'aigua és preciós.




L'endemà vam sortir cap a Llanos del Hospital amb cotxe.


 I des d'allà cap a Besurta amb autobús (a aquesta época de l'any, no et permeten accedir-hi en cotxe).


A Basurta hi ha un "xiringuito" que promet ser fantàstic a la tornada.

Comencem a caminar cap els Aigualluts, un surgent d'aigua molt potent que, quasi inmediatament, s'escola i desapareix pel Forau d'Aigualluts per acabar resurgint a la Val d'Aran, més en concret als Uelhs deth Joeu

Les vistes del Massis de Posets son impressionants




I el camí fins els Aigualluts ple de flors.





I acompanyats dels crits de les marmotes que no dubten en deixar-se veure sense massa recel.



Els Aigualluts, imponents i, es suposa, al fons l'Aneto.





El Forau, envoltat de roques com ganivets gegants.




De tornada a Benasque, dinar i una passejadeta pel poble i ocasions per fer alguna fotografia més.





O visitar el Palau dels Comptes de Ribagorza, avui convertit en Centre Cultural.




Després ens vam arribar a Cerler, un petit poble proper, convertit en un monstre ple d'apartaments i unes pistes d'esquí de renom.






L'endemà, de tornada cap a casa, vam parar a Sahún, un poblet a prop de Benasque on hi havia una formatgeria.

Una passejada pel poble, comprar formatge i ...






a la carretera novament fins a Benavarre, on vam parar per estirar les cames i prendre un refresc.




A Balaguer varem dinar



... i cap casa.

19 de juny 2016

ERMITA DE LA TRINITAT - Massís del Garraf

L'ermita de la Trinitat està situada al Massís del Garraf, al seu vesant de llevant. L'accés més directe és a la mateixa carretera de les costes (la C31), d'on surt un camí pavimentat que, en poc més d'un kilòmetre, et porta a l'ermita.

Possiblement sigui un itinerari molt bonic ja que estàs sempre a les envistes del mar, avistant des de Barcelona fins al Cap de Salou.

El problema és que a aquest camí no se hi pot accedir amb cotxe i, al seu inici, tampoc s'hi pot aparcar. El lloc més proper on deixar el cotxe (encara que no sigui propiament un aparcament), està situat a més de 200 metres de distancia i desplaçar-se caminat fins a peu del camí és força perillós donat el volum de tràfec i la manca de voral d'aquesta carretera.

Per aquest motiu, vam decidir accedir a l'ermita per la seva part oposada, agafant el GR (el 92) al capdamunt de la urbanització la Llevantina, a l'entrada de Sitges.

Un cop a la urbanització, s'ha d'anar tirant sempre amunt i a la dreta, fins dalt de tot. El darrer carrer que hi porta es diu, precisament, carrer de l'Ermita. Quan s'acaba aquest carrer, a una especie de placeta que permet donar la volta i aparcar el cotxe, hi ha la conexió al GR92.

Les vistes de Siges de d'aquí son prou boniques



El GR transcorre, en un primer tram, per un corriol pedregós que es va enfilant, fins arribar al Parc del Garraf on ens trobem amb una pista ampla i senyalitzada amb panells de GR (fins llavors només trobarem les pintades vermelles i blanques habituals)


A partir d'aquí, la ruta planeja amb pocs desnivells, passant per la Penya del Llamp


i per punts on es poden observar les agressions que pateix aquest massís



Aviat s'arriba a l'ermita on sorprèn una edificació tant bonica i ben cuidada





amb un punt d'aigua sota mateix d'aquesta imatge,


i vistes prou boniques de la costa cap el nord.



A la tornada podem observar amb més tranquil·litat mostres característiques de la flora del massís, especialment el margalló



i l'etzavara


i, sobretot, vistes molt boniques de la costa de Sitges i del mateix poble






que no ens deixen fins arribar al punt de sortida


Total, menys de sis quilòmetres de caminada i bon bat de sol.