01 d’agost 2017

MÚSICA EN UN LLOC INSÒLIT

El dia 29 de juliol hem anat a un recital de cançons de diferents estils (jazz, folk, popular catalana, rock, ...) de la ma de Priàpia, un duet




format per Marc Montraveta, de Solsona



 i Laia Pérez, de Cardona.




 El recital formava part del cicle Tr3sors del Solsonès que marida la música amb llocs d'interès arquitectònic i cultural i amb gastronomia de restaurants de la zona.

En aquest cas es va fer a l'ermita de Santa Àgata, al municipi de Clariana de Cardener. És una ermita que es divisa des de la carretera de Cardona a Clariana, a mitja alçada i a la que feia anys i panys volíem anar i ara, finalment, hi hem pogut estar,




Una bona assistència de públic a un interior molt bonic.




I al final, uns piscolabis i una copa de vi, servits pel Restaurant Can Puig, van cloure una estona més que agradable.











25 de juliol 2017

CAP DEL VERD


Surto de Brics sobre les 6 del matí i arribo a Coll de Port a les 7. Començo a caminar. El camí s'agafa just darrera un panell informatiu de la zona a la que accediré.



La ruta l'he treta de Wikiloc (Coll de Port - Cap del Verd - La Coma) i utilitzaré aquest aplicatiu per seguir-la. És la primera vegada que ho faig i veurem quina utilitat real té.

El camí comença en pista forestal, amb indicis de no fer masses anys d'estar feta. Al final, veuré que, quasi fins a Coll Virolet (Coll Urdiol Virolat), el camí és així.

En aquest cas, als pocs metres de començar, el camí es converteix en un corriol que passa envoltat de pins. Ben aviat torna a ser pista i de seguida arribem a uns camps de conreu de muntanya.



just davant, un panell informatiu dels principals bolets que es fan a la zona.


Durant bona part del camí, bones vistes del Port del Compte


De seguida que hem agafat la pista (abans dels mateixos caps de conreu), l'itinerari és de baixada fins arribar a una tanca que impedeix el pas dels cotxes. A partir d'aquí (2,5 kms. des de la sortida) comença la pujada. En algun tram curt, molt forta. Seguim rodejats de bosc, bosc i vegetació que no es deixarà fins a Coll Virolet.

Al cap de menys de 1 km. ens trobem una cruïlla amb un indicador


Seguint-lo ens endinsem per un corriol dins dels bosc que aviat et torna a deixar a la pista que hem abandonat a la cruïlla. 

Alguna sorpresa agradable que es deixa fotografiar t'hi trobes. Els cabirols, que també s'han deixat veure, no es deixen.

  
Segueixes pujant i, quan ja portes uns 5 kms. caminats (des de Coll de Port) la ruta fa una forta giragonsa cap el nord, endinsant-se per prat i bosc alpí.




des d'on albires ja el Cap del Verd.


menys d'un kilòmetre més i s'arriva al Coll Virolet, 



des d'on hi ha unes bones vistes.




Aquí haig de renunciar a seguir i donar mitja volta cap a Coll de Port al fallar-nos la logística que preveia recollir-me a La Coma.

Total: uns 11 kms. llargs en una mica més de 4 hores. Wikiloc realment fantàstic. M'ha permès seguir l'itinerari sense cap tipus de dificultat d'orientació.

Queda pendent de fer el tram següent: pujar al Cap del Verd i fer la baixada pel Coll del Belitres camí de La Coma.

Repetirem. 

26 de juny 2017

I PER SANT JOAN, ... A L'ESCALA

23  de juny

Hem recollit a la Dàlia a l'aeroport amb quasi 3 hores de retràs. Això, i les dificultats del trànsit, han fet que arribéssim a l'Escala a més de les 4 de la tarda. Sense dinar, hem decidit anar ja a gestionar l'entrada a l'apartament, menjar alguna coseta  i instal·lar-nos.



Descansar una mica i sortir a ubicar-se a la zona, molt propera a la cèntrica platja del Cargol i a 10 minuts caminant dels supermercats del poble, on hem anat a buscar quatre coses i aprofitar per fer alguna foto de la posta de sol.


A sopar i a viure l'ambient de revetlla del poble, amb la coca i el cava indispensables.




24 de juny

Ja tinc identificat l'itinerari per fer exercici cada dia: de l'Escala a Sant Martí d'Empúries. Cinc quilòmetres escassos, anar i tornar, per un camí per vianants i bicicletes, arran de mar i de platges, a peu de les runes d'Empúries.

El que havia de ser el meu itinerari matinal, s'ha convertit en l'excursió familiar, sigui al matí, sigui a la tarda o inclús matí i tarda.





25 de juny.

La Dàlia tenia immersió a la una del migdia, però hi ha anat abans de les dotze per fer una mica de repassillo. La Pepi i jo hem aprofitat per anar a Informació a demanar rutes per caminar i, després, hem anat a visitar el Cementiri Mariner de l'Escala, en desús però declarat Patrimoni Nacional com a mostra de arquitectura popular mediterrània.

Ha sigut bonic això d'anar a buscar les claus d'un cementiri a la Policia Local i obrir la porta tu mateix, entrar i tancar-te a dins com si fossis el propietari d'una cosa que a mi m'agrada tant com és un cementiri.






I desprès a buscar a la Dàlia.




 La tornada s'ha endarrerit més d'una hora. En principi perquè el temps era tant bo i el mar estava tant tranquil que s'han recreat en la immersió. Al final, a més de la raó explicada, perquè al sortir a superfície la Dàlia i la instructora que l'acompanyava, resulta que el vaixell que les portava . . . havia marxat !.

Quan se n'han donat compte que no estaven al vaixell, han tornat a buscar-les i tot plegat els ha retardat una bona estona.

Resultat: un altre dia dinant com hem pogut, a base de tapes i per etapes.

A la tarda, caminadeta pel poble per veure la Torre del Pedrò.



26 de juny

Sortida matinal a investigar camins. Es tractava de seguir el camí que porta a Sant Martí d'Empúries per veure fins a on arribava i amb la idea de comprovar si arribava fins al Parc dels Aigüamolls de l'Empordà. Aviat ens hem començat a trobar campings immensos que al final tallaven el camí que transcorre a prop de les platges. Es podia seguir anant per dins del camping, ningú ho impedia (ni possiblement ho poden impedir), però no m'ha fet gens de gràcia seguir. Hem donat mitja volta i ens hem quedat badant veient els estels que practicaven per fer Kite Surf. 


     
Tot amanit amb uns quants banys al mar i amb alguna cerveseta per matar la calor.

A la tarda, volteta pel poble, bany a la Cala de les Barques i foto de rigor del monòlit dedicat a les víctimes del nazisme.





27 de juny

Avui ha sigut un dia de poca activitat. Al matí, la Dàlia ha anat a fer una immersió i la Pepi i jo hem anat a fer una mica de compra a un molt petit mercat on pagesos de la zona venen els seus productes, en alguns casos, ecològics.

Després, per compensar tanta salut, una mica de compra al Mercadona. No fos cas que ens agafés algo,

Ens hem trobat amb la Dàlia al centre de buceig, banyadeta a la platja de Riells i paella de llogant al Navili.

A la tarda, passejada fins a Sant Martí i cap a casa amb banyet a la piscina (jo també, mirant des del balcò de l'apartament) abans de que descarregués la tempesta.


28 de juny

Sortim al matí a fer una caminadeta pels voltants de l'Escala: l'itinerari SL-2, circular que et porta pel mas de Vilanera






t'acosta a la casa de la Fornassa




Top plegat gaudint de bonics paisatges






 i curiositats de la natura pròpia de l'època 



A la tarda, la Dàlia no ha pogut fer la immersió per culpa del mal temps i mentrestant ella feia refresc de teoria al centre de busseig, he passejat pel port


   

La passejada m'ha permès descobrir un altre recorregut a peu entre el port i punta Montgó, passat per dalt d'uns penya-segats i unes bateries de defensa dels anys 40. Ja tenim nova excursió.

Més tard hem anat cap a Roses, on ens ha caigut una altre tromba d'aigüa.




 Per no parar mentrestant plovia, hem seguit amb el cotxe fins a cala Montjoi




Finalment hem pogut passejar per Roses i fer una mica de berenada.





29 de juny


Un altre dia amb mal temps. Sobretot a partir de darrera hora del matí. Abans hem aprofitat, un altre vegada, per fer un tomet pel poble, comprar i badar. Al migdia, hem acabat anant a buscar a la Dàlia al centre de busseig ja que plovia a bots i barrals i ho tenia magre per tornar a l'apartament. Menys mal que mentrestant ha durant la immersió, el temps ha aguantat i ho ha pogut gaudir.

Ens hem acostat amb el cotxe fins a la Cala Montgó amb l'esperança de que podriem passejar una mica. Sí, hem passejat, però la veritat que cinc minuts i no ho hem gaudit.



A la tarda, i a pesar de que el cel estava més que cobert, ens hem arriscat a tornar a la zona de les Planasses (entre el port i Punta Mongó) per fer l'itinerari que vaig veure ahir.

El temps ens ha aguantat i podem donar-nos per satisfets amb la passejada feta.

Hem pogut veure de prop les bateries construïdes a començaments dels 40 per afrontar una hipotètica invasió aliada.





L'itinerari passa per la Punta de Bol Roig i els penya-segats del Salpaig




la cala del mateix nom (Cala Salpaig)



passant per boscos de vegetació mediterrània




Aviat es comença a veure la illa Mateua i i la Punta Montgó





I a pesar de que la tempesta ens buscava



Alguna no s'ho ha pensat gaire a l'hora de fer una banyada




1 de juliol

Després d'un dia penòs des del punt de vista climàtic, que només s'ha salvat perque l'hem compartit amb el Pepe i la Isabel, avui, quan estavam esmorzant, ens ha sorprès veure una llanxa de la Guardia Civil per davant de l'apartament. Una estoneta després, han aparegut unes dues o tres llanxes més que ha acabat posant unes boies i, finalment, han aparegut uns caparronets nadant com uns espiritats.



Tot ha resultat ser una prova de natació per equips que feien a la platja del poble.



Quan la Dàlia ha marxat a fer la seva immersió, amb la Pepi hem anat a fer un altre itinerari pels voltants del poble: el SL-3.


Comença al Molí de l'Escala




I aviat va cap a la zona que anomenen "dels Masos". I per començar a fer boca:



les primeres vistes de les torres fortificades, encara que les cases des d'on es veuen no passen desapercebudes




però res a veure amb el que ens troben després






les miris, i les fotografiis, per on facis, no paren de maravellar-te





i si, a més, el dia és com el d'avui,


 tens el dit que no para.

Més endavant, les restes d'una esglesia romànica del segles V al X: Santa Magdalena



 Continuem camí de Sant Martí d'Empúries, arran de les tanques del jaciment arqueològic d'Empuries, gaudint de bons paisatges de l'Empordà


fins arrivar al poble de Sant Martí



amb la seva esglèsia








i també l'antiga Casa dels Forestals, convertida en la seu de Iberiagraeca, un organisme oficial depenent del Ministeri de Cultura i del Departament de Cultura de las Generalitat, especialitzat en inventariar testimonis físics de la presencia grega a la península.


Des d'aquí s'agafa el ja diverses vegades fet, camí de ronda (GR-92) que porta fins a l'Escala, gaudint encara més de paisatges de platge esplèndits





A la tarda, nova sortida a passejar i nova ocasió de fer fotos, aquesta vegada des de dins del poble mateix






2 de juliol

Sort d'ahir que vaig poder treurem el cuquet de fer fotos, perqué avui no m'he trobat prou bé, ni per tan sols fer un darrer bany al mar. Coses que passen.