29 de desembre 2019

PASSEJANT PEL SOLSONÈS

Avui, diumenge dia 29, hem sortit amb la Dàlia a caminar una mica. La idea era anar a seguir i conèixer el camí que surt del Pi de Sant Just i va a parar a Hortoneda, en paral·lel i no gaire lluny de la carretera de Manresa.

Hem deixat el cotxe a la part nord de la urbanització, prop de l'església de Sant Just Joval i al començament del camí, on hi ha un indicador del Refugi anti-aeri de la Guerra Civil.


Molt al començament hi ha el mencionat refugi de Clariana de Cardener, que forma part de la Xarxa de Memòria Històrica, juntament amb el Campament Militar Disciplinari que es troba als voltants de Can Joval.

El camí, una pista en molt bon estat per caminar i transitable per vehicles, transcorre per entre mig del bosc i acaba sortint a la mateixa carretera de Manresa, una mica més enllà del trencall de la Torre de Riner i una mica abans d'Hortoneda.

Des d'allà hem seguit una altra pista en direcció nord que ha anat baixant, passant per una casa anomenada Calguer que, quan fa bon temps, ha de tenir una vista fantàstica sobre les serres que es veuen cap el nord, algunes, més enllà de la comarca del Solsonès.

Aquesta pisa no està igual de fresada però no té pèrdua. Comences baixant direcció nord i, poc a poc, va agafant direcció nord-oest, fins aquesta casa.


D'allà, es segueix la pista que porta a aquesta casa, en direcció oposada i anant cap a Can Jova. Aquí ja estàs en sentit oest.


Can Joval és una casa de colònies força coneguda a la comarca. Quan hi hem passat, estaven en plena festa infantil amb famílies i nanos.


Al davant mateix, un plafó del Memorial Democràtic (en molt mal estat) explica que allà s'hi va ubicar el camp principal del Batalló Disciplinari nº 5, depenent de l'Exèrcit de l'Est, des de l'estiu del 1938 fins el gener del 1939. El comandament del camp es va instal·lar en Can Joval i una altra masia veïna, mentre que en els camps del voltant del mas es van habilitar uns barracots per als presos. Actualment no en queda cap resta visible de l'existència d'aquest camp (http://www.espaisdememoria.udl.cat/?q=node/551)

Abans d'arribar-hi, trobem algun vestigi de les activitats de la casa de colonies.






















Hem seguit el camí cap a la urbanització i hem arribat just on havíem deixat el cotxe.

Amb cotxe hem anat fins a la presa del pantà de Sant Ponç.



 Hem passejat per la paret de la presa,


gaudit d'unes vistes molt boniques.




Cap a la banda de la paret, la Caseta de la Ribera.


Hem baixat a la base de la paret de la presa. No ho havia fet mai. És impressionant.





Després, amunt, cap a buscar el cotxe tornant enrere per la paret i cap a casa.












Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada