Visitar Asturies era una assignatura pendent de feia molts, però que molts anys.
I l'assignatura no es va superar brillantment, degut, sobretot, als problemes que vem tenir amb el cotxe i al mal temps.
El primer dia de viatge, quan haviem de fer nit a Altube, uns 30 kms. abans de Bilbao, el cotxe va dir prou i d'allà no va passar.
A partir d'aquí, l'endemà a Bilbao a buscar un cotxe de lloguer i a seguir fins a Santander a recullir a la Dàlia.
I des de Santander, camí de Cangas de Onís, a prop d'on haviem d'instalar-nos.
Fins arrivar-hi, vem visitar Santillana del Mar, amb els seus carrers plens de gent i amb edificis civils,
senyorials,
religiosos,
flors, moltes flors,
i algún artilugi interessant.
Visitada Santillana del Mar, vam anar cap a Comillas on, a més de visitar el poble
ens vam entretenir una bona estona al "Capricho" de Gaudí.
Amb tot això, s'ens va fer tard i la Universitat Pontificia ens la vam tenir de mirar desde lluny
sense dinar, vam agafar camí de San Vicente de la Barquera.
Visita obligada al poble i al seu port i dinar a qualsevol dels molts restaurants dels porxos del seu carrer principal.
Ja tard del tot i camí de Cangas, parem a Pechón, una platja al fons d'un barranc per on es baixa desde la carretera.
Finalment arribem a Cangas i des d'allà anem fins a Mestas de Con on tenim un apartament llogat pels primers dies d'estada als Picos de Europa.
I a partir d'aquí i de l'endemà, dia 17, comencen les nostres rutes, quasi bé sempre en remull i sota la vigilancia continua dels horreos, ja definitivament salvats de l'oblit i, ens mols casos, rehabilitats i convertits en autèntics apartaments moderns.
La primera ruta tenia com objectiu Bulnes i els diversos pobles que hi ha a la zona (Poncebos, Camarmeña, Tielve, Sotres, Treviso, ...)
El primer lloc on vam parar, va ser Asieju
i d'allà, fins a Arena de Cabrales (fotos zero, degut a la pluja) i a tirar cap a Poncebos per veure si pujavem a Bulnes.
La primera sorpresa van ser les cabres, tan ben posades elles per la foto.
La segona, convencer (o mllor dit, no deixar que ens convencessin ells) als que opeaven el funicular que puja a Bulnes que ens insistien en que no valia la pena pujar amb la pluja i la boira ... i el preu que costava.
Quan els hi vam preguntar per pujar a peu, ja sí que quasi ens ho van prohibir pel elevat "perill" de relliscar degut a la pluja.
Finalment, funicular amunt (subterrani).
i un cop a dalt, a passejar gaudint de la tranquilitat d'un lloc on aquell dia no hi havia ningú i les muntanyes s'endavinaven per darrera la boira.
Hem de confessar que, a la baixada, vam renunciar a la resta de la ruta i ens vam tenir de conformar amb una visita al "món del Cabrales" com a simples turistes de diumenge.
Segona jornada als "Picos d'Europa"
Aquest dia vam canviar de zona i vam agafar la vall del Sella (Desfiladero de los Beyos) amb la idea d'arribar fins a Riaño i fer la tornada passant per la carretera que va cap a Oviedo i trencar cap a Infiest.
La pluja ens va respectar una mica més, encara que el dia no era bó. No obstant, vam disfrutar de pobles molt bonics, com Sames
Puente Vidosa
 |
Viegu
|
i Soto de Sajambre
fins aquí, la ruta era la mateixa que farie uns dies després per anar a Cain i fer la Senda del Cares.
Però, aquest dia, l'objectiu era Riaño
Un poble que, als anys setanta, es va convertir sense voler-ho, en símbol de la resistència d'una comarca que es negava a veure's anegada per la construcció d'un pantà.
Avui, d'aquells pobles només en queda un monument, aixecat pel Ministeri responsable de la construcció del pantà, on hi ha les 12 campanes de cada una de les parroquies dels pobles afectats.
Desde Riaño (és provincia de Lleó), vam agafar la carretera comarcal 635 que a l'entrar de nou a Asturies, es converteix en l'AS117 i, a partir d'aquí, cap a Infiestu.
Abans d'arribar a Cangas, encara vam parar a San Juan de Parres.
I a Cangas, mentres feiem temps per sopar, vam aprofitar per fer la primera visita a la ciutat.
Tercera jornada: Oviedo.
Avui hem aprofitat per fer una visita a la capital d'Asturies i acostar-nos a alguns dels llocs amb anomenada a la costa ... o aquesta era la intenció.
Com tantes capitals de província i ciutats grans, Oviedo ha cuidat la part antiga de la ciutat i conservat i enaltit edificis singulars.
Una anècdota que ens va sorprendre molt agradablement, va ser quan (crec que eren les 12 del migdia) les campanes de la catedral van començar a tocar la melodia d' "Asturias patria querida"...
Un dels atractius, son les numeroses escultures que hi ha per tota la ciutat:
Vem començar el recorregut per la Plaza Daoíz y Velarde, on hi havia un mercat ambulant i cases senyorials i amb moltes flors:
vem seguir cap el mercat, original i amb l'habitual colorido al costat mateix de l'esglesia de San Isidoro del Real.
la plaça de l'Ajuntament,
on també hi ha l'esmentat San Isidoro el Real
i d'allà cap a la catedral
tot l'itinerari passant per carrers prou bonics i plens de les estatues que he dit abans.
Un cop dinats a Oviedo, vem agafar camí cap a Villaviciosa. La pluja va seguir acompanyant-nos tot el camí.
Vem parar al monestir de Valdedios, a Puelles,
i a Villaviciosa a passejar sota la pluja. Us ho asseguro: de romàntic res.
un forn de pa més que bonic
de la ria, millor no parlar-ne. I de veure-la, poc.
Per acabar la ruta i el dia ens vam arribar fins a un petit poble pesquer: Tazones.
Quarta jornada: Senda del Cares
I arriba el dia clau: farem un tros de la Senda del Cares.
Vam tornar a agafar el Desfiladero del Beyos, disfrutant d'un dia esplèndid com no haviem tingut fins avui.
Passant per Parruendes, el sol contrastava amb la neu de les muntanyes
A Posada de Valdeón havíem de quedar-nos a fer nit després de fer la Senda del Cares, però la necessitat d'apropar-nos cap a Santander per poder seguir de prop la reparació del cotxe, ens va fer canviar el pla i anar a dormir a la zona de Potes.
En definitiva, a Posada de Valdeón només vam parar a fer algunes fotos i a cancel-lar la reserva de la fonda.
A Caín vam refer una mica de forces i vam comprar uns entrepans pel camí.
L'itinerari va ser, més o menys, d'unes 3/4 parts de la Senda, retornant a Caín a mitja tarda. El sol ens va acompanyar pràcticament tot el camí, només al final de la tornada es va ennuvolar una mica.
Acabada la caminada, via cap a la zona de Potes. Ens vam instal-lar a Carmaleño, a una fonda - casa rural molt bonica, situada als peus de las darreres estribacions dels Pics d'Europa a la vesant de Cantabria.
Els que porten la fonda ens han aconsellat fer una excursió al Pico Jano, una muntanya d'un 1.450 m. d'alçada que te una bona vista de les valls de Liebana.
La caminada, més llarga del compte, ens va portar per natura pura, trobant cèrvols
cavalls,
formes capricioses
flors
però al final, la boira ens va aconsellar renunciar a arribar al pic quan ja ens faltava molt poc
vam continuar per Liébana
fins a un poblet enfilat a la muntanya, molt a munt de la muntanya, anomenat Cayuco
Al vespre, vam fer una bona volta per Potes, on vam sopar. A més de ser divendres, era el primer dia de vacances estudiantils i l'ambient era espatarrant.
L'últim dia, vam sortir de Camaleño amb un temps esplèndid
i vam anar a Puente De,
I des d'allà, camí de Santander per acabar la nostra visita a Asturias i Picos d'Europa, amb parada a Lebeña
Estada a Santander, amb la pluja com a acompanyant constant
