TORRE DE CA'N ALTIMIRA - CASTELL DE BARBERÀ - ZONA HUMIDA DEL MOLÍ VERMELL

 Una vegada més, hem sortit a caminar pel Rodal de Sabadell part de la Colla Pessigolla. Encara que aquesta vegada, més que el Rodal de Sabadell, ha sigut al terme de Barberà del Vallès.

Hem deixat el cotxe al final del carrer Verneda, a tocar el riu Ripoll, a un punt on hi ha un parell de petits aparcaments.

Travessat el riu, comencem a pujar cap a la Torre de Guaita de ca n'Altimira, just al punt on vam girar la vegada que vam venir a la Font de Can Llobateres.

Amb un corriol ampla que aviat es fa estret, arribem de seguida a la Torre

Una torre datada a finals del segle XI, començaments del XII, que va quedar al descobert quan, a l'any 1972, es va enderrocar la masia del mateix nom.

Des d'allà, s'agafa un corriol una mica perdedor que ens porta fins el cementiri de Barberà del Vallès. A tocar de la Torre.

Envoltem la practica totalitat del cementiri, resseguint una tanca ramadera electrificada (teòricament) que intenta evitar l'entrada de animals al cementiri, completament obert a l'exterior en aquesta part.

El que et permet observar alguna curiositat no massa habitual

A partir d'aquí, i encara que el camí va envoltant el polígon industrial, l'entorn és molt frondós i boscós, amb arbres de bona mida 

I zones amb pins replantats i ben cuidats

I, com a mínim, nets. Molt més nets que alguns dels camins del Rodal de Sabadell

Seguint camí boscà i prou ben indicat, tota l'estona, s'arriba al Castell de Barberà. Una masia fortificada que, després de passar per innumerables mans, ha acabat propietat de l'Ajuntament de Barberà que no té definit ni previst cap pla d'utilització.

Al seu costat, un camp de conreu treballat

 I vistes de Barberà

difuminat entre la boirina que no ens ha deixat en tota l'estona.

L'entorn confirma el que es diu i hem tingut ocasió de comprovar en altres moments i indrets: estem en una primavera avançada que mostra les primeres flors silvestres

Herba donzella

Viola

A més d'algun arbre boscà ben florit

Ja de baixada, i abans de trobar-nos la Font de Can Magí

Podem divisar, amb perspectiva i en alçada, les restes del Molí Vermell. Baix, al riu. I que dona nom a la Zona Humida que hi ha al seu costat i que era un focus d'interès de la sortida

Focus d'interès que ens ha passat desapercebut ja que està a l'altre costat del riu (a la riba dreta) i queda completament tapat per un espès i abundós bocs de canyes de riu.

Ens tocarà venir una propera vegada per anar directament a aquesta zona que, per una altra banda, havíem albirat des del punt on hem fet la foto de les restes del Molí Vermell.

En fi, ja només ens ha quedat passar a tocar del jaciment paleontològic explorat fa uns anys

Per acabar al mateix punt de sortida, sota la atenta mirada de la Torre de ca n'Altimira.

RUTA DES DE LA CASA DE L'OBAC

Ja vaig dir en una entrada anterior, que la zona de la Casa de l'Obac seria un lloc on tornar per fer alguna caminada.

I així ho hem fet avui amb la Colla Pessigolla.

Sortint des de l'aparcament del Centre d'Interpretació del Parc que hi ha allà mateix a tocar de la Casa Nova de l'Obac, hem iniciat i fet un recorregut trobat a Wikiloc que passava per la Casa Vella de l'Obac, el Pou de Glaç, la Font de la Portella, Calsina i novament cap a la Casa nova de l'Obac.

Hem escurçat quasi bé un kilòmetre l'itinerari proposat, ja que un cop a les runes de la casa de la Calsina, enlloc d'adentrar-nos per un corriol fins quasi bé sota el Paller de Tot l'Any, hem tombat ja per agafar el camí de tornada al punt de sortida.

El primer punt d'interès, un cop inicies el recorregut, és la Casa Vella de l'Obac

 Amb bones vistes, que repetirem una i altra vegada, del Paller de tot l'Any

I de Montserrat, no tant espectaculars com les que hi ha a la Casa Nova, però que també estan prou bé.

A poca distància, ens trobem el Pou de Glaç, de notables dimensions i en força bon estat de conservació en la seva part exterior.

 D'allà, cap a la Font de la Portella

Per agafar, molt aviat, un corriol molt emboscat que baixa fins la Canal de la Portella, en fort descens que després, per anar cap a les restes de la Casa de la Calsina, s'haurà de remuntar amb alguna forta, però curta, pujada.

La Casa de la Calsina, enrunada però que conserva les seves parets principals, 

ens ha servit de punt de repòs i per contemplar les muntanyes més properes

 Ja de tornada, enfilem novament de cara la Casa Vella de l'Obac fins arribar on hem deixat els cotxes.

Una ruta curta però prou interessant.

 

En vermell, l'itinerari fet. En marró, el tros que hem obviat.

EL RODAL DE SABADELL. CAN LLOBATERES

Aquesta setmana hem fet una caminada fins la font de Can Llobateres, sortint del final del carrer Tres Creus.
Hem baixat fins una mica abans del riu Ripoll on hem agafat el camí que, per la seva riba dreta, porta fins el pont del Soler Torrella (el pont per on la Carretera de Santa Perpètua travessa el riu Ripoll).
Allà hem travessat el riu i ens hem endinsat per una zona mig polígon industrial, mig zona agrària.
En tot aquest tram fins aquí, no hi ha més atractiu que passar per sota la fàbrica de Can Cuadras, les Pistes d'Atletisme, La Bassa, les Pistes Cobertes d'Atletisme i, ja en el tram final alguna vista de l'Església Romànica de Barberà del Vallès

i la xemeneia de l'antiga fàbrica del Soler i Torrella.

Passada aquesta zona, arribem a un camí asfaltat que, si l'agaféssim cap a la dreta, ens portaria a Barberà del Vallès i, si el seguíssim recte, arribaríem a la zona d'accés al Castell de Barberà i la zona humida del Molí Vermell.

Nosaltres l'agafem cap a l'esquerra. Al cap de poc, el deixem per prendre un corriol que ens portarà, per zona de boscos i vegetació de ribera, fins a la font de Can Llobateres.

Refetes forces,

seguim fins arribar, novament, a la carretera de Santa Perpètua. En refem un tros direcció Sabadell fins arribar a la rotonda que regula el transit d'accés al polígon de Can Roqueta. Travessem la carretera (amb molt de compte perquè el transit és molt intens) i entrem cap aquest polígon.

La sorpresa ha sigut que hi ha un sender cimentat, de molt recent construcció, que volta el perímetre exterior de Can Roqueta per la banda de les parets del riu Ripoll. S'agafa, a ma esquerra, just a l'entrada de la primera nau i evita tenir de travessar el polígon pel seu interior.

Així mateix, permet gaudir de bones vistes sobre la zona que abans hem passat d'anada arran de riu.

Les citades Pistes Cobertes d'Atletisme

la Bassa

les Pistes d'Atletisme "de tota la vida", amb la històrica fàbrica tèxtil de Can Cuadras al seu costat

Sobrepassat, per aquest sender cimentat, el polígon industrial i el barri d'habitatges del mateix nom, hem agafat un camí que baixa directe al riu Ripoll. Just darrera del que fou l'empresa Catex, avui completament abandonada i en ruïnes.

Trobem una bassa cuidada al costat d'una de les zones d'horts municipals

amb aigua prou neta perquè hi facin niu i descansin uns ànecs.

Seguim per la riba esquerra del riu fins a l'alçada de cal Grau.

Travessem el riu pel pont per vianants que allà hi ha, i donem la passejada per acabada, enfilant per la carretera de Torre Romeu fins al començament (final) del carrer Tres Creus, on l'havíem començat.