Ahir vam sortir a fer una caminadeta tot cercant una casa de la que no sabiem el nom però que vaig identificar, equivocadament, com Ventolra.
Vam deixar el cotxe a cal Cabrit, sota el Castell de Besora
i vam començar a recorrer a peu un camí, previament senyalat al GPS, que ens hi va portar.
Des d'allà, unes vistes esplèndides. Als quatre vents. Hi veus el Port del Compte,
la Serra d'Ensija, el Montseny, el Montcau i la Mola, Montserrat i la plana on s'assenta Solsona.
A tocar, hi ha l'ermita de Sant Pere de Ventolra
Completament restaurada i mantinguda. Amb el seu petitíssim cementiri
i, sorprenetment, accessible lliurament
D'aquesta sortida i, especialment, de buscar i remenar el mapa de la zona, vaig treure la idea de resseguir ermites i esglesioles de la zona i penjar-ne les fotos a aquest blog.
Sant Esteve del Bosc, 3 d'abril
Sant Esteve del Bosc és una petita ermita (o ex-ermita?) situada a tocar de la carretera que porta cap a Busa i molt a prop (en línia recta) de l'ermita de Sant Pere.
Vam deixar el cotxe a peu de carretera i vam agafar un curt camí completament renovat per arribar en poc menys de 200 m. a l'ermita.
La primera sorpresa va ser trobar-nos el lloc completament remenat, netejat i amb clars senyals d'haver-hi estat treballant o, inclús, d'encara estar-hi treballant.
La portada de la llum i de l'aigua fins a tocar de l'ermita i a dins mateix de forma provisional, va ser la segona sorpresa.
Finalment, la xemeneia que sobresortia per sobre la teulada ens va acabar de confirmar que l'ermita havia passat a ser ex-ermita i algú l'està restaurant per tal de convertir-la en un refugi tranquil, petit i acollidor.
Encara que ningú li podrà treure els seus aires ermitans
Una fita, ben bonica i a la vista, marca un de les línies termenals de la propietat
Al mateix indret, les restes d'una antiga edificació marcada a alguns mapes com a Cal Ballesta
acaben d'arrodonir l'indret on tampoc hi falta una vista del Castell de Besora
Sant MIquel de Marsinyac, 14 de maig
Marsinyac (Marcinyac a alguns mapes de l'ICGC) és una casa de pagès situada, també, al terme de Navès. La vaig descobrir quan vam anar a Veces, una casa enrunada al peu de la carretera de Busa.
Des d'allà, s'albirava una casa i, sobretot, una església que feia patxoca.
Hem deixat el cotxe al començament del camí que hi porta, a peu de carretera
i hem caminat poc més de 4 kms. fins arribar-hi.
Un pla, a quasi 1.100 m. d'alçada i la casa al fons. Més enllà, l'església i, a l'horitzó, Montserrat.
Això ja dona per fer-se una idea de la panoràmica que hi ha des d'aquest lloc. Ho hem de deixar en "una idea" perquè no he fet cap més foto una mica paronàmica.
De seguida atreu l'atenció l'església
per sobre de la casa que, sense ser espectacular, està prou bé
i ben equipada: l'antic trac del telèfon, parabòlica, antena de televisió terrestre, plaques solars, ...
Aigua en abundància
com per alimentar una altra bassa més nova i de la que sobreeixia aigua contínuament. Estem a la primavera que encara que poc plujosa, sempre ho és més que la resta de l'any.
L'església és del segle XVIII i és majestuosa
amb el seu petit cementiri a tocar, com tantes altres.
Un cementiri que deixa clar a qui està destinat.
I, per marxar, la vista a l'inrevés: la casa de Veces des de Marsinyac.
