A finals del mes de juliol, la Pepi i jo vam anar a la Vall Fosca.
L'idea va sorgir de la compra d'un formatge ecològic de cabra al Rodal, la cooperativa de productes ecològics on la Pepi acostuma a comprar.
Vam estar indagant i vam veure que aquest formatge (Puigcerver) estava elaborat artesenalment a un dels primers pobles de la Vall Fosca.
La Vall Fosca és una zona on, sempre qui hi em estat, ha sigut de passada. Per anar al final (o al començament, això no ho he sapigut mai) de la Vall i enfilar-nos fer rutes per la zona del Parc d'Aigües Tortes. O de tornada.
Ens vam decidir, i vam reservar a un hostal rural que ens va semblar atractiu: La Fàbrica. Després va resultar que, a més d'atractiu, era interessant.
Aquesta vegada, la ruta cap el Pallars la vam fer pel Coll de Comiols. Amb vistes al pantà de Rialb
i l'agradable sorpresa de l'esglèsia romànica del Palau de Rialb
i d'allà, ja directes fins Senterada. A La Fàbrica. Ni Tremp ni res.
A la tarda, cap a Puigcerver. Havíem de ser coherents amb el motiu que havia provocat la sortida, encara que ja ens havien dit que ni venien formatge directament al públic ni ensenyaven l'obrador. És més, algun bon coneixedor de la zona, ens havia dit que els forasters no eren molt ben rebuts.
La veritat és que el poble (és un eufemisme) no té cap encant
I la rehabilitació de les poquíssimes cases que hi queden (més d'una?), no ha tingut finalitats ni criteris massa estètiques
.
Però vam veure alguna cabra i, una cabra, sempre té el seu encant a una fotografía
i no només cabres, vam tenir l'ocasió de veure una encavellada típica del Pallars, de la que m'havien parlat, que possiblement havia vist en ocasions anteriors, però mai hi havia parat especial atenció. Interessant el concepte construccitu.
De baixada, vam parar a dinar a la Pobleta de Bonvehí. A l'Era del Marxant
Després de dinar, una bona volta pel poble, que dona molt de sí per fer-hi fotografies
Aquí vam tenir també, el primer contacte amb un criteri constructiu que després van tenir ocasió de veure a la resta de pobles de la Vall Fosca que vam visitar: el carrers "atunelats"
A la tarda, vam enfilar cap el llac de Montcortés. L'únic llac càrstic que hi ha al Pirineu.
Una preciositat
i després cap el poble de Montcortès
De camí cap a Bretui, unes esteses del que nosaltres diem "orquídies"
i, al poc, Bretui a la vista. No ens hi aturem, Cada vegada més fosc.
i tampoc a Peramea. Aquest em sap greu i hi haurem de tornar
Finalment arribem a Gerri de la Sal. Els restaurants estan tancats i el bar no ens pot fer ni un tris entrepà. Ens dirigeixen cap a Baro o, finalment sopem a la Fonda Farré.
Anant amunt i avall de Gerri, veig de reüll el Monestir de Santa Maria. Enllumenat. Impactant. Després de sopar, amb el cervell ja més assossegat, recordo que Jaume Cabré parla, a "Jo confesso", d'aquest monestir i del de Sant Pere del Burgal. Totals, dos monestirs romànics rellevants que es quedaran sense veure. El de Santa Maria, ara i el de Sant Pere del Burgal l'estada anterior a Esterri d'Aneu. Tocarà planificar una vinguda expressa.
Dimecres, dia 29
Hem fet nit a La Fàbrica (Senterada) i, de bon matí, ja estem esmorzant al jardí de l'hostal
La Fàbrica deu el seu nom a que, originàriament, fou una fàbrica tèxtil que, aprofitant l'aigüa del riu Bòssia degudament canalitzat, va ser creada el 1875 i funcionà fins la dècada del 1970.
Fundada i construïda per un sabadellenc de cognom Salomó, conserva encara un bon nombre de antiga maquinària que l'actual propietari i descendent del fundador, ensenya als hostes que ho demanen.
Màquines que, a pesar del seu estat actual, als que hem crescut a l'ombra de la indústria tèxtil, ens deixa un regust nostàlgic.
Vista la fàbrica pròpiament dita, ens vam tornar a recrear pels voltants de l'hostal, amb les seves zones de tranquilitat
i la piscifactoria artesanal
que dona boines truites (comprovat)
I comencem el recorregut per la Vall Fosca amb l'objectiu de poder fer un repàs el més ampli possible dels pobles de la vall.
Primer Estavill. No momés perquè és quasi el primer des de Sentarada, si no també perquè es el poble on el Lluis Fernàndez, que m'ha orientat de com reure el millor profit d'aquests dies, hi te casa.
Només arribar, una vista superba del poble veí: Antist. Veí visualment, quilomètricament una mica més llunyà.
Estavill ha sigut el poble que més m'ha agradat, com a poble. Sobretot per els seus abundants carrerons tunelats.
Potser quan hem visitat la resta de pobles ja estàvem saturats de carrerons tunelats i no ho hem valorat igual. Però ara mateix, i ja en aquell moment, el vaig trobar molt atractiu per aquest fet.
Sense mancar-li un bonic cementiri, els safareigs o la font
Al bell mig del poble, tres estils ben diferents d'entendre les cases del poble
i totes elles, compartint un racó de pau i bellesa
i. com no podia ser menys, un carrer cobert per arribar-hi
Curiós: no he sigut capaç de fotografiar l'església al complert
De baixada, un llit abundós de flors i flora de diferents tipus
El següent poble a visitar ha sigut Antist
I després, Castell-estaó
Hem dinat a la Plana de Mont-ros i després hem pujat a Beranui.
La calor era insuportable. Inclús al costat de la font i refrescant-nos contínuament
Això ens ha fet decidir canviar de pla i anar directe al final de la vall, esperant que, entre l'estona que passaria fins arribar-hi i que l'alçada és superior, no tindriem tanta calor.
I ho hem encertat.
Parada a Capdella, un bonic poblet més i amb un ambient molt més turístic que el que em trobat, fins ara, a la resta de la vall.
amb unes vistes sobre la vall i les muntanyes del voltant, ja típicament d'alta muntanya pirinenca, molt boniques
Tant com l'esglesiola, just sobre el roquisser més aixecat del poble
Aquí, la calor no apreta igual. Hem passat de 900 m. d'alçada a més de 1.400 m., i es nota.
Seguim cap el final de tot de la vall: el pantà de Sallente.
La paret, sense ser tant espectacular com altres, també fa la seva impressió:
Menys color portland. Una mica més integrada a l'entorn.
Arribats a l'alçada de la paret, el pantà amb tot l'encant dels llocs on abunda l'aigua
Al fons, la central elèctrica i el funicular que puja al xalet de FECSA, a tocar ja de l'Estany Gento.
I les muntanyes que l'encerclen
La parada facilita observar nombrosa flora boscana
I seguir cap als darrers tres pobles que ens hem marcat veure avui:
Mont-ros
i Pobellà
Dijous, dia 30
Dia de tornada cap a casa. Esmorzats i proveïts de formatges i truites
I, d'aquí, directes a casa. Una sortida profitosa gràcies a les orientacions del Lluis i molt interessant que obra la porta a fer-ne alguna altra.
Crec que no trigarem.
