Sant Pere de Peracamps. 10 d'octubre del 2021
Seguint el periple per les ermites i esglesioles del Solsonès, avui, aprofitant que era la Fira de l'Empelt
a Llobera,
hem entrat a l'església de Sant Pere de Peracamps, on hi ha un retaule barroc portat de l'església de Sant Martí de Llanera
Una església, aquesta de Sant Pere, no massa agraïda per les fotografies a l'estar envoltada d'altres edificacions, instal·lacions esportives i, aquest dia, de nombrosa gent passejant-hi pel seu entorn.
A l'estar oberta, hi hem accedit i ens hem trobat amb el capellà qui és el que ens ha explicat que el retaule que hi ha no està en en seu emplaçament original, si no que va ser portat de l'església de Sant Martí de Llanera, església mig enrunada del terme de Torà.
Sant Andreu de la Mora, 13 d'octubre del 2021
Aquesta esglesiola la vaig descobrir a partir del comentari d'un veí. Vaig indagar mapes i itineraris i em vaig disposar a anar-hi seguint, en la primera part, el GR1 que transcorre per la zona i que també vaig seguir per anar des de la Vall d'Ora fins a tocar de Travil.
Deixem el cotxe a l'aparcament que hi ha a la mateixa Vall d'Ora i comencem a seguir el sender, prou ben marcat.
La zona és molt boscosa i espectacular
Encara que la troballa de camagrocs, ens distreu una mica de l'objectiu inicial
Seguim, com podem, a través del bosc en la direcció i seguint el que havia de ser el camí planificat.
Finalment, i quan ja som quasi a les vistes de l'ermita, ens tornem a incorporar a un camí forestal.
La primera visió de l'esglesiola al complert, és tan impressionant com ens havien anunciat i havíem vist a algunes fotografies
I no ho és menys el seu entorn. Especialment els Cingles de Taravil
Per la part davantera, el campanar de cadireta
Una petita obertura a la porta, ens deixa veure el seu interior, sense massa conservació, però tampoc massa malmès
i, per sobre, les cingleres majestuoses
Decidim fer el camí de tornada seguint la carretera sense asfaltar que baixa cap a la Vall d'Ora.
Des de la carretera, les darreres vistes de Sant Andreu de la Mora i les poquíssimes cases que l'envolten.
A l'arribar a La Vall d'Ora, encara poden veure, sense apropar-nos-hi, l'ermita de Sant Lleïr. Un motiu més per tornar en el futur.
Santa Eulàlia de la Vall d'Ora, 1 de novembre del 2021
La sortida a Sant Andreu de la Móra ens va permetre descobrir que la pista que hi portava (la que vam fer de tornada) seguia cap a un coll amb uns prats que, de lluny, es veien força bonics.
Ens vam proposar tornar-hi i aprofitar per apropar-nos a l'esglesiola de Santa Eulàlia de la Vall d'Ora.
Aquesta església està situada pocs quilòmetres abans d'arribar a la Valldora, a l'esquerra de la carretera que hi porta
A tocar, el cementiri
amb algun element interessant
Des d'allà, i apropant-nos-hi, les millors vistes del llogarret
Aquí també, la proximitat dels habitatges, ocupats com a segones residències, dificulta fer les fotos. Però alguna en fem. Per deixar-ne constància.
D'aquí, sortim cap a l'Espunyola, ja al Bergadà, passant a tocar de Sant Andreu de la Móra, Casa Gomira i el Cint.
Sant Lleir, Sant Climent de la Selva i Sant Martí de les Serres, 9 de desembre del 2021.
L'ermita de Sant Lleir la vam descobrir en les diferents anades al llogarret de Valldora, mig amagada al costat de la casa que li dona aixopluc.
Quan hi havíem passat, des de la carretera, havíem vist que que l'accés no hi estava permès i hi havia una cinta de tancat de vaques.
Aquesta vegada, però, no hi havia cap impediment i vam apropar-nos-hi.
A la casa, encara que amb la xemeneia fumejant, no hi havia ningú en aquell moment i vam passejar-hi pels voltants per poder fer fotografies de tot plegat.
Des d'allà ens dirigim a La Selva, on hi ha senyalitzada una esglesiola. A l'arribar-hi, ens sorprenen unes instal·lacions esportives, una piscina, una amplia zona de jocs amb tirolines, pista americana i un molt bon edifici que resulta ser un alberg de joventut gestionat per Fundesplai, una fundació que aplega una bon nombre d'entitats dedicades a l'esplai i a l'oci d'infants i joves.
Només apropar-nos-hi, surt un vigilant que ens pregunta que busquem i que, de seguida, ens autoritza a voltar per les instal·lacions exteriors, realment sorprenents.
Amb el seu rocòdrom inclòs
Una mica amagada per l'alberg i pels arbres, l'esglesiola de Sant Climent de la Selva
amb el seu rellotge de sol, una mica cromet
i unes vistes impressionants a 180 graus
Quan vam estar a Marcinyac, vam veure que la pista que hi portava es bifurcava amb una indicació de portar a La Selva. Això ens va encuriosir ja des del primer moment i, ara, era el moment d'aprofitar per fer la ruta a l'inrevés.
Així que agafem una pista que surt de La Selva cap on sembla. i els mapes hi ajuden, ens portarà a l'altra banda de la carena, a la carretera de Busa.
Pujant, les vistes son impressionants
i ja dalt del coll que porta a l'altra vessant, trobem la casa de Vilacireres
que, si bé ens n'havien parlat molt, desconeixíem la seva ubicació i, per tant, que ens la trobéssim en aquest itinerari.
I si aquesta casa va ser una sorpresa, encara ho va ser més trobar l'ermita de Sant Martí de les Serres. D'aquesta ni n'havíem sentit parlar ni la tenia ubicada en el mapa.
Seguim, ja de baixada fis la casa de les Serres
I per rematar la ruta, un cabirol que es posa bé per la foto
Amb aquesta ruta, tanco aquesta entrada al bloc. No sé si podré fer gaires més visites durant aquest hivern. En tot cas, miraré de recopilar altres entrades anteriors referides a esglésies de la comarca.
