Segona setmana de juliol 2016
Pot semblar mentida, però era la primera vegada que estava al Pirineu Aragonès.
Vam anar a Benasque tres dies i van ser tres dies que els vam disfrutar de debò.
És un poble amb uns paisatges preciosos i uns racons molt bonics.
La Torre de los Infanzones
El pont romànic sobre el Esera
L'Església
Un dels atractius més importants és que, tan a Benasque com a tots els pobles de la zona, hi ha una bon munt de recorreguts senyalitzats que et permeten fer excursions de tot tipus de dificultat i durada.
Evidentment, nosaltres ens vam decantar per les més faciletes.
El primer dia, a la tarda, vam sortir cap els Baños de Benasque
I, des d'allà, vam començar a caminar cap la Gorga de Alba, per un sender molt bonic i amb exemplars de flors variades i curioses.
El caient de l'aigua és preciós.
L'endemà vam sortir cap a Llanos del Hospital amb cotxe.
I des d'allà cap a Besurta amb autobús (a aquesta época de l'any, no et permeten accedir-hi en cotxe).
A Basurta hi ha un "xiringuito" que promet ser fantàstic a la tornada.
Comencem a caminar cap els Aigualluts, un surgent d'aigua molt potent que, quasi inmediatament, s'escola i desapareix pel Forau d'Aigualluts per acabar resurgint a la Val d'Aran, més en concret als Uelhs deth Joeu
Les vistes del Massis de Posets son impressionants
I el camí fins els Aigualluts ple de flors.
I acompanyats dels crits de les marmotes que no dubten en deixar-se veure sense massa recel.
Els Aigualluts, imponents i, es suposa, al fons l'Aneto.
El Forau, envoltat de roques com ganivets gegants.
De tornada a Benasque, dinar i una passejadeta pel poble i ocasions per fer alguna fotografia més.
O visitar el Palau dels Comptes de Ribagorza, avui convertit en Centre Cultural.
Després ens vam arribar a Cerler, un petit poble proper, convertit en un monstre ple d'apartaments i unes pistes d'esquí de renom.
L'endemà, de tornada cap a casa, vam parar a Sahún, un poblet a prop de Benasque on hi havia una formatgeria.
Una passejada pel poble, comprar formatge i ...
a la carretera novament fins a Benavarre, on vam parar per estirar les cames i prendre un refresc.
A Balaguer varem dinar
... i cap casa.