26 de setembre 2020

VACARISSES - 26 de setembre del 2020

 Avui he anat amb el Roger a Vacarisses.

La idea era pujar al Cingle Gros


 des d'allà, arribar-nos a la Torrota


per tornar, després cap el poble





Hem deixat el cotxe a baix, a la Fàbrica, i hem fet una petita volta pel poble perquè el Roger el veiés (no hi havia estat mai) i ensenyar-li on he passat jo, i el seu pare, unes bones i boniques èpoques de la nostra vida


Hem anat pel darrera, per la torre dels Güell (vés a saber avui com en diuen; prefereixo no saber-ho)


amb el seu etern rellotge de sol.

El començament, algú no semblava molt engrescat


però aviat ha començat a marcar el ritme de l'excursió


i, sens dubte, ha sigut el primer a arribar al coll on, de "tota la vida" hi ha una imatge de la Moreneta.


Hem seguit carenant, amb unes boniques vistes al Massís de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac



el Lleonard


fins a avistar la Torrota just una mica abans d'arribar a la punta del Cingle


A la punta del Cingle, sempre l'imatge majestuosa de Montserrat


i el poble


Quatre ganyips, i cap a la Torrota


Des de la mateixa Torrota, una bonica vista del poble, des d'una altra perspectiva


I cap el poble hem anat. 

Un matí molt agradable, tant pel sol i la temperatura que ha fet com per poder gaudir d'una bona passejada amb el meu net.


10 de setembre 2020

SANT AGUSTÍ D'ISANTA - 9 de setembre del 2020

 A pesar dels anuncis del mal temps i de que, al sortir, plovisquejava, ens hem decidit a anar a caminar fins a Sant Agustí d'Isanta,

Feia dies que ho volia fer i avui ha sigut el dia que sí, o sí.

Hem deixat el cotxe al Cap del Pla (la nostra Casa dels Arcs), 


On segueixen la tradició que ja havíem viscut amb l'àvia dels actuals gestors del restaurant: tenir un munt de flors davant la casa.


D'allà mateix, surt el camí cap el Castell de Sant Agustí d'Isanta.

Tot just començar, ens ha sorprès la netedat del camí, la seva verdor i exuberància. Es autèntic pre-Pirineu en estat pur.


Amb uns pins de dimensions considerables.


Amb font inclosa a l'itinerari. La Font Ferrera.Una font de bassal.


Amb una gran llosa natural al fons, per on s'escola l'aigua des de la part de dalt.



Ben aviat (1,5 kms. escassos des del Cap del Pla) s'albiren les restes del Castell d'Isanta.


 I ens sorprèn el campanar d'espadanya que s'endevina allà mateix.



Les runes del castell, senyalen que havia de ser una edificació ferma.




Força vegetació, però no fins el punt d'impedir ficar-se per racons i raconets. I la sorpresa ve quan, voltant les runes, ens apareix una ermita romànica: l'ermita de Sant Agustí d'Isanta






Un conjunt molt bonic en un marc preciós, i tot sota la mirada atenta de la Roca del Moro



un cingle que evoca dolços records i que avui, donat el dia que feia, tenia un cert aire de misteri.


A la tornada hem pogut gaudir més dels abundants grevolers que ja havíem vist de baixada i que comencen a envermellir els seus fruits, possiblement pensant ja en les festes de Nadal.


Finalment, el clima ens ha respectat i només hem vist ploure, amb molta suavitat, 
alguns breus moments.

Matí rodó. Hi tornarem.





04 de setembre 2020

SANT PERE DEL BURGAL i SANTA MARIA DE GERRI - 3 i 4 de setembre del 2020

 A la darrera estada que vam fer la Pepi i jo a la Vall Fosca, no vam caure en que molt a prop hi havia Gerri de la Sal amb el seu espectacular monestir romànic dedicat a Santa Maria.

De fa anys, havíem passat diverses vegades per Gerri, però mai ens havíem donat compte de l'existencia d'aquest monestir.

Aquesta vegada, de nit ja i desesperats per trobar on sopar, vam passar per Gerri varies vegades i, en una d'elles, vaig veure, de reüll, el monestir il·luminat. Era espectacular.

A partir d'aquí, vaig recordar que Jaume Cabré, al seu llibre "Jo confesso", mencionava aquest monestir i el de Sant Pere del Burgal, a Escaló.

I, una vegada més, vaig donar-me compte de que havíem perdut l'oportunitat de visitar-lo quan, uns dies abans, havíem estat per aquella zona amb la Colla Pessigolla.

D'aquí a decidir fer una altra escapada cap allà no va costar res. Ho vam parlar amb la Colla i tots van estar interessats en anar-hi.

Doncs cap allà vam anar, repetint bona part de l'itinerari del dia de Esterri d'Àneu i Montgarri. Sortida de Solsona a les 9 del matí i trobada per esmorzar a Adrall.

Port del Cantó i Sort, 


on vam passejar una estona 





i ens vam arribar a lguns llocs que no coneixíem






I, és clar, no podia faltar passejar prop del riu i veure arribar als que fan rafting i piragüisme




Arribats a Esterri, ens hem instal·lat i dinat al mateix hotel de la vegada anterior ("segundas partes nunca fueron buenas") i, a la tarda hem anat a visitar Sant Pere del Burgal.




El camí comença al mateix Escaló




Es travessa el sempre present Noguera Pallaresa



I es comença a pujar per un corriol



Fins el monestir




Una autèntica joia del romànic








A la baixada, passejada per Escaló



On hi ha una vila closa força interessant








L'endemà, divendres dia 4, sortim cap a Gerri de la Sal per visitar el Monestir de Santa Maria. Tenim concertada una visita guiada a la una del migdia.

Arribem abans de les 12 i el primer que avistem és el pont romànic


 que avui encara serveix per travessar el Noguera Pallaresa camí del monestir




amb una vista característica del poble



A l'altra banda, el Xiringuito del Tomàs, on dinarem després de la visita al monestir


 
Des d'on es divisa el perfil del monestir



A l'hora prevista, comencem la visita. Abans, explicacions sobre la importància de la producció i comerç de la sal a l'edat mitjana.

Encara avui, hi ha l'edifici de l'Alfolí de la Sal, on tots els que produien sal la portaven i la comercialitzaven de manera comunal.





Després, explicacions de la història del monestir, des de la porta de l'esglèsia: l'única cosa  que queda de tot plegat.

A destacar el component mercantil, més que el religiós, com una de les característiques històriques del monestir.







amb interessants detalls als capitells





A l'interior, alguns elements antics recuperats. En aquest cas, un sol silló d'una antiga silleria que hi havia a l'esglèsia


i algún altre element



I per acabar, una molt curta i ràpida visita a una de les parts antigues de Gerri