Amb la Colla Pessigolla, teníem previst celebrar la castanyada a La Vansa, a casa l'Ani i el Rafa.
La trobada havia de servir per celebrar, també, els cumpleanys de l'Ani i del Pepe.
Finalment, el confinament decretat pel cap de setmana, va impedir la trobada.
Les ganes que, de fa un parell o tres d'anys, tinc d'anar a La Vansa a passar uns poquets dies, ha fet que ens plantegessim amb la Pepi venir-hi nosaltres a mitja setmana.
Ho vam plantejar a la resta de la Colla i, finalment, dimarts ens vamb plantar a casa el Rafa i l'Ani el Josep, l'Isa, la Pepi i jo.
Al poquet d'arribar, el Rafa ja preparava el sopar per les guineus que el visiten cada dia. I, efectivament, no es van fer esperar.
En van ser dues, però alguna vegada n'han sigut quatre. Mai juntes. Van desfilant una després de l'altra.
Per avui dimecres, el Rafa havia previst portar-nos a un nou itinerari que l'Ajuntament ha dut a terme per part del riu Bona, des de l'ermita de Sant Julià dels Garrics fins a un saltant d'aigua del mateix riu.
Dins d'aquesta ruta, hi ha senyalitzats tres itineraris diferents.
Un de 1,6 kms., un altre de 3,8 kms. i el tercer, i més llarg, de 5,4 kms.
Ha plogut durant una bona part de la nit i el dia comença ben núvol i amb algun plugim intermitent.
A pesar de tot, decidim intentar-ho. En el pitjor del casos, haurem pogut fer una aproximació al lloc i coneixer-lo per una propera vegada.
Enlloc de començar a l'ermita de Sant Julià dels Gàrrics, ho fem des del punt senyalat amb una rotllana als panells que mostren els diferents itineraris. Fins allà hi anem en cotxe per la pista, en força bon estat, que surt de la carretera que va de Sorribes a Sisquer i porta fins al Cusarell.
Comencem a caminar amb més prevencions per la pluja que per gaudir de l'entorn i paisatge.
Aviat ens trobem el primer pont, recent construit, que va facilitant el pas del riu, d'una banda a l'altre o poder-lo remuntar per llocs que, d'una altra manera, difícilment podrien ser superats.
Arribem a una espluga molt alta que també ha sigut desbrossada i on es pot entrar amb tota facilitat.
El camí va mostrant bonics racons del riu i el bosc.
i seguim trobant passarel·les i ponts, petites obres d'enginyeria que acaben de donar un aire atractiu a l'itinerari.
I el riu ens va mostrant bonics racons
Fins portar-nos a una altra passera just sota una antiga i deteriorada casa, sense nom als mapes i que les promotors d'aquests itineraris han bateijat com a "Casa del riu".
Impressionant. Dalt d'una cinglera.
Una casa que no em cansaré de fotografiar des de diferents punts i amb diferents amplituds visuals.
Les restes d'un aquelarre
no fa que que ens passi desapercebut un raconet amb fredolics suficients per fer una bona sopeta (i va ser bona de debó)
I seguim. Cada tros té el seu encant.
I la cascada del final, també
Vaja, em sembla que a tothom li va agradar
De tornada, els paisatges i els racons es repeteixen, encara que en diferent angle, però igualment bonics
Fins arribar on haviem deixat els cotxes
Encara que hi ha temps per fer un cop d'ull i una foto a la nomolt llunyana ermita de Sant Julià dels Garrics.
Avui, me n'he quedat amb les ganes. Un altre dia serà.
I mentre algunes (🙆) preparen el sopar, altres el serveixen a les amigues i es deixen fer, una vegada més, alguna foto
Dijous ens llevem amb boira baixa. Però aviat es veu que, quan aixequi, veurem el sol. I així és.
No hi ha pla concret. El Rafa, aviat es posa a preparar les brases i un costellar de corder a fer per dinar. A la manera argentina.
El Josep i la Isa volen anar a cal Mateu. A fer-li una ullada a la casa. Els han dit que hi ha algun desperfecte.
Jo m'he quedat amb les ganes d'anar a Sant Julià dels Garrics i l'Ani ens acaba d'engrescar a anar-hi.
Mentre no sortim, vaig a passejar fins a Cal Francó. A veure si encara és al mateix lloc.
Finalment, anem cap a Sant Julià l'Ani, la Pepi i jo. Fem l'aproximació, en cotxe, per baix. Direcció a la Barceloneta i menys d'un kilòmetre abans d'arribar-hi, agafem el trencant que puja cap a cal Perabaixa i cal Muntada.
Sota cal Muntada s'agafa una pista que baixa fins el riu. Deixem el cotxe a tocar de les runes d'un molí i passegem al voltant del pont. El pont que sempre dic romànic, però que no en sé l'origen.
D'allà pugem cap a l'ermita, on hi ha un lloc per aparcar i on comencen els tres Itineraris del Riu Bona.
Sense oblidar poder gaudir d'unes vistes complertes a les quatre façanes que, el bon temps que acompanya, resalten encara més.
L'ermita ha sigut restaurada a fons i el retaule, del segle XVI, es pot admirar des de dins mateix.
Gràcies a que està oberta, protegit tot l'interior per una segona porta de vidre i amb il·luminació, per cert, gratuita.
A més, la conjunció de tot plegat permet fer alguna fotografia curiosa.
Una bona feina de l'Ajuntament de La Vansa i Fórnols.
Tornada cap a La Vansa per la carretera que vam fer ahir. Tot plegat ens ha permès, també, fer una nova aproximació i millor idea d'aquest Itinerari pel Riu Bona.
Dinar i, després del sobretaula, marxem cap a Solsona, on nosaltres, la Pepi i jo, passarem el cap de setmana de confinament municipal.
Una estada, com ha dit el Josep, "Cap de setmana rodó, bon menjar bona companyia bon paisatge,millor impossible". Només ha fallat ... que no era cap de setmanaaaaaaaa!!!!!!!!
