Santa Maria de Castelló, 10 de juliol 2021
Aquesta ermita és a prop de Marsinyac.
Fins allà vam anar en cotxe i vam començar a caminar. Poc menys de 2 kms. bastant planers i amb vistes al mateix Marsinyac i als camps que l'envolten.
Just abans d'arribar a l'ermita, unes restes que no sé identificar
I, de seguida, la part posterior de l'ermita
I, quan t'apropes per veure la façana del davant, queda a la vista la casa anomenada Castelló
En molt mal estat, però dempeus i envaïda per la vegetació.
És abans d'apropar-te a la casa. on hi ha una bona vista de la façana principal de l'ermita
Amb el seu campanar d'espadanya, despullat de campana
Voltegem la casa
i, al fer-ho, podem observar algun elements constructius habituals a la comarca
Al costat sud, una era molt gran facilita, tant una vista d'aquesta façana
com una bona panoràmica del Solsonès i les serralades de Montserrat i San Llorenç del Munt.
Desfent el camí, ens aturem un moment a les restes del castell que, possiblement ha donat el nom a la zona
De tornada al cotxe, encara ens podem permetre alguna vista bonica de Marsinyac
Nota: buscant ubicacions, recorreguts i informació, he trobat una web on es detalla informació de 33 ermites del terme municipal de Navès (el que estem resseguint ara mateix).
En el cas concret de Santa Maria de Castelló, la informació és a aquest enllaç https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/33-ermita/
Sant Corneli (Antigues Altes), 31 de juliol del 2021
Ahir ens vam apropar a la zona amb la intenció de arribar en cotxe fins a la casa de les Antigues Altes i caminar fins a l'ermita de Sant Corneli.
Però a la Pepi li va semblar que el camí estava en mal estat i vam deixar el cotxe prop de la cruïlla que portava a la casa i vam estar caminant una estona.
Això ens va permetre conèixer una mica la zona i, també, veure la casa de Cal Janet.
Una casa completament reformada que només guarda de la casa original la paret que l'envolta i, potser ni això.
També hem fet un tros del camí que porta cap a la casa d'Antigues Altes, fins arribar a una petita explanada.
Ha sigut en aquesta explanada que he deixat el cotxe avui i he començat a caminar.
D'inici tot baixada fins arribar a la Rasa d'Antigues, on, a tocar hi ha les restes de la casa d'Antigues Baixes i alguna edificació adjunta.
I algun element constructiu prou interessant
El camí comença a pujar per l'altra banda de la rasa fins arribar a la casa, que ja es deixa veure un cop passat el trencall que porta a l'ermita.
Només la pallera ha sigut rehabilitada
Refaig el camí fins al trencall de l'ermita i pujo, durant poc més d'un quilòmetre, fins a trobar-la.
Prou ben mantinguda
I que al tenir la porta oberta i no estar pràcticament vandalitzada, em permet veure-la per dins.
I reprenc el camí de tornada fins el cotxe. Amb el cotxe surto seguint el camí principal que em porta fins a Can Feliu, on hi ha l'església de Santa Maria de Ossea, però això ja és motiu d'una altra jornada.
Santa Maria de Ossea i Sant Quirze, 8 d'agost del 2021
Baixant pel camí que vaig fer, en part, per anar a Antigues Altes i que comunica la carretera de Busa amb la de la Vall d'Ora, es passa per la cruïlla que porta a Casa Esteve i ermita de Sant Quirze i, una mica més avall, per Can Feliu i l'església de Santa Maria de Ossea.
Avui hem agafat aquest camí des de la banda de la carretera de la Vall d'Ora, molt a prop de la cruïlla amb la carretera de Solsona a Berga.
De seguida s'arriba a Can Feliu, una casa de pagès prou gran i, en una part, ben cuidada
separada per un passadís d'uns dos metres de l'església
Amb un pati al costat (antic cementiri?)
On es conserven un parell d'artefactes, com a quest, com a ornament
i, just davant a tocar del camí, l'ermita de Sant Quirze
Força ben cuidada però on li trobem a faltar un campanar d'espadanya.
De l'ermita de Sant Quirze també se'n troba informació al web
https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/24-ermita/
On el Solsonès i l'Alta Anoia es confonen, 10 d'agost del 2021
Vam saber de l'interès de la Molsosa per la web de turisme del Solsonès http://turismesolsones.com/punt/la-molsosa/
Ens vam dirigir, en primer lloc, a Prades, un dels quatre nuclis que conformen el municipi de la Molsosa. Un municipi fronterer amb l'Anoia, comarca de la que formava part fins l'any 1990.
Prades de la Molsosa és un nucli, antiga vila closa, amb algun exemple de construcció d'un estil molt propi de les comarques de secà properes.
Un poble arreglat i endreçat
que compte, també, amb una casa rural: Cal Sastre.
Ens diuen que tots els veïns tenen claus de l'església i s'ofereixen a ensenyar-nos-la. Es mostren molt orgullosos de la "seva" església, sobretot des que la han restaurada.
Està sota advocació de Sant Ponç, que hi te un dels tres retaules barrocs que hi ha a l'església
Els altres dos retaules estan dedicats a Sant Abdó i Sant Senen
i a la Mare de Deu del Roser
Al sortir de l'església, un darrer tomet pel poble aprofitat per fer alguna foto més
Des de dalt, una vista esplèndida del Castell de Boixols
any en que es va construir una nova església, traslladant-se els serveis litúrgics a aquest nou recinte, ubicat en un lloc més central
i, a prop, el cementiri
La darrera ermita que visitem en aquesta sortida, és la de Santa Eulàlia dels Quadrells. Una petita ermita adossada a la casa del mateix nom.
Ja de tornada, al capvespre, nombrosos grupets de cabirols a diferents llocs, ens acaben d'arrodonir la tarda.
Santa Maria de Preixana i Sant Andreu de Pujol Melós - 18 d'agost del 2021
Iniciem l'itinerari per veure aquesta esglesiola i aquesta ermita sense saber que Santa Maria de Preixana no està ubicada al Solsonès si no que ja està al Berguedà, al límit, però Berguedà. I no solament això, si no que part del camí entre Preixana i Pujol Melós, el fem per una pista forestal molt poc transitada, quan ho podíem fer per carretera. Una mala interpretació dels mapes 😱
Aquesta església està situada quasi a peu de la carretera que va des de Solsona a Berga i a tocar de la casa de pagès de Penina
i al costat del cementiri de la zona
És una església ben mantinguda i cuidada
D'allà, i per la pista que he mencionat, baixem cap a la carretera de la Vall d'Ora, a l'alçada del Pas de Corbera.
Deixem el cotxe allà i comencem a caminar cap Pujol Melós. Menys de 3 kms. seguint el curs de la Rasa de Vallanca.
Al final de camí, després d'una edificació bastant rudimentària, trobem l'ermita de Sant Andreu del Pujol Melós.
Una vegada més, una ermita ben conservada i restaurada en bona part: la porta ho evidencia
i el campanar d'espadanya, fet de nou, ho confirma
A l'ermita, arriba electricitat. Suposo que aprofitant la portada de tots els serveis a la casa, completament nova del costat: Pujol Melós
Agafem el camí de tornada, i la lluna ja surt entre els arbres
També a https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/3era-ermita/ hi ha informació d'aquesta ermita.
Una casa de pagès a la que s'hi accedeix des de la carretera que baixa del Santuari de Pinós cap a Valmanya, una mica per sota del poble de Pinós
A l'estar tan enganxada a la casa, en prou feines es veu fins que no hi ets a tocar. Només, quan t'hi fixes, un petit campanar que no es destaca gens, indica la seva existència.
L'entorn, molt més cuidat
I l'esglesiola, d'una estructura molt semblant a l'anterior, encara que és de més atractiva observació al tenir una àmplia era al davant
Si hi afegim l'estat absolutament ruïnós de la casa pairal que hi ha a tocar (amb elements de construcció "moderns")
dona un aspecte bastant deplorable a tot plegat, a pesar de la plaça que emmarca la mateixa església,
Sant Martí de Vilaseca - 30 d'agost del 2021
Aquesta ermita és a la mateixa zona de la Vall d'Ora que la de Sant Andreu de Puig Melos. Deixo el cotxe al mateix punt: al Pas de Corbera, on la carretera creua el riu
La pista s'enfila de valent des de bon principi i permet anar veient alguna de les edificacions que queden a l'altra banda del riu.
La Corberia (sembla que el nom té relació amb l'abundància de corbs)
I Vilafreda
Mirant enrere, una vista panoràmica de bona part de la Vall i, al fons, les planes del Solsonès que el dia rúfol no permet apreciar en tota la seva bellesa
Ja ben amunt i des de la mateixa pista, s'entreveu l'ermita
Des d'aquí, ja s'endevina que serà una ermita que farà patxoca.
I, efectivament, una construcció atractiva, ben conservada
i oberta per poder-la veure per dins
Al mapa havia vist que la casa que dona part del nom a l'ermita, Vilaseca, no era massa lluny i vaig decidir acostar-m'hi.
Efectivament, un quilòmetre més de pujada i arribo a Vilaseca
La casa està mantinguda encara que no hi vaig veure ningú i semblava que no estava habitada habitualment, encara que un hort indicava tot el contrari
Dono una volta llarga pels voltants buscant algun camí alternatiu per la tornada.
No el trobo, però alguna curiositat sí que la vaig trobar
que mai hagués imaginat a més de 800 m. d'alçada.
Renuncio a un nou itinerari de retorn i agafo la mateixa pista fins el cotxe.
Aquesta ermita també està referenciada a https://les33ermitesromaniquesdenaves.wordpress.com/17-ermita/
Les ermites de Torredeflot - 22 d'agost i 1 de setembre del 2021
A les propietats de Torredeflot hi ha dues ermites: Sant Prim a les terres pròpiament dites de Torredeflot
i la de Sant Julia, a Viladebages
A Sant Prim s'hi accedeix per un camí boscà que surt del camí asfaltat que porta a la casa de Pla de Godall.
L'ermita esta en un bon estat de conservació
i s'hi observen alguns elements atractius
Tota ella envoltada de vegetació. Una vegetació que evita veure les molt properes granges del Pla de Godall
La de Sant Julià està en molt pitjor estat.
i completament vandalizada
El seu interior està en un estat similar a l'exterior
Dues ermites contrastades però faltades, totes dues, de manteniment i conservació.
Sant Pere de Capdevila - 7 de setembre del 2021
El camí cap a l'ermita de Sant Pere s'agafa a l'Hostal del Vent, o del que queda d'aquest habitatge.
Situat a peu de la carretera que va de Solsona a Coll de Jou, és un referent ja que és la ruta habitual que hem estat fent, i encara fem, per anar a La Vansa. Lluny queda veure, molt poques vegades, fumar la seva xemeneia i, encara menys vegades, aquell peó mencionat al cartell que encara persisteix, molt despintat això sí: "Prohibido aparcar y molestar al peón".
Deixo el cotxe allí mateix
Aviat puc apreciar el que serà una constant en tota la caminada: els paisatges esplèndids que es veuen en totes direccions
De seguida, la primera sorpresa
en forma d'isard.
A mig camí, i al canviar de vesant, es divisa la casa de Capdevila
A mesura que t'hi apropes es va veient l'estat ruïnós en que es troba
I a molts pocs metres, el que queda de l'ermita. Igualment enrunada
Però conservant molt d'encant.
Potser degut a l'absis
L'entorn segueix sent espectacular, no només per les vistes
com el Santuari de Lord
la cua del pantà de la Llosa del Cavall
sense oblidar alguna estesa de flors de safrà silvestre
i el descobriment de la cabra blanca celtibèrica que, si la coneixia, no n'era conscient
Un matí rodó.
Avui anem a visitar dues esglésies, una ermita i una esglesiola a la zona sud del Solsonès. A la zona compresa al terme municipal de Pinós. Com que la accessibilitat és fàcil i amb vehicle, ens podem permetre veure-les totes quatre.
També aprofitaré per penjar alguna foto de l'esglèsia de Les Casas de Matamargó, visitada dies enrere.
En primer lloc ens arribem a Sant Pere de Matamargó, situada sobre les Cases
i amb vistes també a Torrescassana
on podem veure l'ermita de la Mare de Déu dels Horts. No la tenim prevista i queda per un altre dia.
L'església és força gran tenint en consideració que no hi ha nucli urbà. Però això és molt habitual al Solsonès i, possiblement a altres comarques del país.
A un costat el cementiri
a l'altre el que devia ser la rectoria i que sembla utilitzada encara com a habitatge
Al voltant de tot plegat, nombrosos elements interessants
Dalt un turonet a tocar de l'església, s'ubicava l'antic castell de Matamargó, del que ja només queden un munt de pedres i una creu per indicar-ne el lloc. Val la pena pujar-hi, doncs es tenen vistes de l'església des d'una perspectiva diferent.
Força ben conservada
i, com quasi sempre, amb el cementiri al seu costat
Des d'allà, un tros amb cotxe i un altre a peu, ens arribem a l'ermita de Sant Miquel, que es pot veure des del mateix nucli del poble
Pel camí, alguna vista de Vallmanya molt bonica
L'ermita també està molt ben conservada
La carretera que ens portarà fins a l'esglesiola de la Mare de Déu de l'Avellana
A tocar, i sota la mirada de la colossal casa de Puigferrers,
i amb uns contraforts ben característics
