Blackness, 6 de febrer del 2022

Aquest poblet, a redós del castell del mateix nom, el vaig descobrir a partir de la lectura d'una novel·leta de l'escriptor escocès Rober Louis Stevenson (sí, sí, el de "L'illa del tresor").

Una novel·la ambientada a l'Escòcia de l'època i en la que el protagonista fa un periple per mar i per terra per tot el nord del país. Bàsicament a les Highlands.

En el seu retorn accidentat a Corstorphine, ha de travessar el Firth of Forth de mala manera i va a parar a aquest poblet (o a un molt similar). Buscant al mapa, vaig veure que a Blackness hi havia una "lobster". El que la Dàlia feia dies que demanava: anar a menjar llagosta de mar a algun lloc especialitzat, com aquest

I cap a Blackness vam anar un diumenge tots plegats.

Des del poble, camí del castell, ja se'n té una bona vista

 

Quan arribem, és bastant tard. El personal que gestiona les visites ens aconsella que donem una volta per l'exterior, anem a dinar i, a la tarda, fem la visita de l'interior (pagant).

El castell fa més que patxoca.

En diuen  'the ship that never sailed' (el vaixell que mai va navegar) perquè el seu perímetre és el d'un vaixell, amb la proa orientada al mar.

Foto extreta de l'entrada a Wikipedia sobre Blackness Castle

Té una sèrie d'elements constructius força atractius

Fem enrere cap el poble

per dinar al "The Lobster Pot", un restaurant que, tot ell, desborda mar.

Tant a l'exterior

Com a l'interior

 

També la seva petita botiga

Després de dinar, retornem cap el castell per fer la visita de l'interior.

Després de pagar l'entrada i unes escasses explicacions

accedim a l'interior. L'accés és un túnel curt però en ziga-zaga i, des d'allà, s'accedeix a una escala que porta al "camí de ronda" del castell i al pati d'armes.

Anem primer al pati. Una porta condueix a un pantalà reconstruït que permetia l'accés directe al castell des del mar

Des del pati, s'accedeix a la part on hi havia els soldats i les masmorres. Aquestes per sota el nivell del mar.

A l'altre extrem del pati, l'edificació principal 

on les estances son més "luxoses" (per l'època) encara que també van albergà algun presoner il·lustre, com el Cardenal David Beaton, Arquebisbe de Saint Andrews.

Encara que l'accés no és precisament còmode

Una sala ben gran on, actualment, hi fan esdeveniments

Una darrera passejada pel "camí de ronda" del castell,

 ens permet fer fotos de les vistes que l'envolten.

I, d'aquesta manera, finalitzem la visita a aquesta zona, desfent el camí fins on hem deixat el cotxe

 

Mercats de carrer, 4 de febrer del 2022

 Durant els primers anys de venir a Edinburgh, ens estranyava no saber de mercats ambulants. Si preguntàvem, ens deien que no n'hi havia. Ni de carrer ni mercats tancats com els coneixem nosaltres a Catalunya.

És veritat que el comerç d'alimentació està focalitzat en grans superfícies (que han anat creixent els darrers anys, en nombre i en diversitat de cadenes) i en botigues regentades per hindús i paquistanesos. També hem vist carnisseries, forners, petits supermercats especialitzats en productes ecològics, formatgeries, ... Però sempre en molt petita quantitat. No hem vist mai, per exemple, fruiteries.

En un país exportador de peix i marisc, estranya l'escassetat de peixateries. I les poques que hi ha, no llueixen ni de bon tros com les d'aquí.

El gènere, estant força bé, no té la varietat a la que estem acostumats.

Als pobles costaners, hi trobes petites (molt petites) botigues de venda de peix. Botigues vinculades a l'activitat pesquera del propi poble i a alguna activitat de comercialització i manipulació a l'engròs de peix (fumats sobre tot i serveis a restaurants i particulars).

Fa una mica més de 5 anys, va començar a funcionar algun mercat de carrer. Del que primer ens vam assabentar, va ser el que posen cada dissabte a Castle Terrace. Just sota el castell, per la part sud-oest.

Després van venir el de Balerno (un poble proper a Edinburgh) i el de Stockbridge.

Al de Balerno hi vam anar l'any 2015

 i, encara que faltava més d'un més per Nadal, l'ambient ja estava dominant per aquesta festa

El d'Stockbridge, el vam descobrir per casualitat un dia passant per allà. També és més petit que el de Castle Terrace, però de característiques similars.

El mateix ens va passar amb el de Leith Market. En cap d'aquests dos casos, tinc fotografies a ma (segur que en vaig fer) per poder compartir.

Aquest any, ens hem assabentat de l'existència d'un altre mercat de carrer: The Pitt Market. Aquest és un mercat de menjar al carrer que obre cada dissabte i diumenge. Ens queda pendent per una propera vegada.

Nota: elaborada ja aquesta entrada, visitant un nou supermercat de productes ecològics i curosos amb el medi ambient, hem descobert una fruiteria de recent obertura. Regentada per un italià de Sicília que parla molt bé l'espanyol, està especialitzat amb fruita mediterrània que té molt bona presència i olor. El sabor l'haurem de provar més endavant.