Estem mig instal·lats a Solsona,
encara que cada deu o quinze dies baixem a Sabadell a donar un cop d'ull a la casa, fer algunes gestions, anar al cine, veure la familia i airejar-nos una mica.
Dels meus propòsits, he aconseguit agafar la dinàmica de fer cada dia una mica d'exercici. No passa de mitja horeta però, de moment no he fallat ni un día.
A Sabadell vaig començar amb la bicicleta estàtica i, quan em vaig sentir una mica bé, vaig començar a sortir a correr fins a la plaça de prop de casa on hi han màquines de fer exercici. A Solsona, i mentres no tenia la bicicleta de muntanya, sortia a caminar. Cinc quilimetrets a bon pas que em van permetre disfrutar de l'entorn a primera hora del matí.
Ja he vist un parell de vegades cabirols,
(imatge emmanllevada d'internet, les fotos que vaig fer jo no fan la mateixa patxoca)
una familia de guineus jugant a un camp de rostolls,
(imatge emmanllevada d'internet. Aquí no vaig poder fer ni foto)
i flors, moltes flors.
Quan ja he tingut la bicicleta, els meus cinc quilòmetres diaris no m'els treu ningú.
Fer exercici, de moment, m'ha permès compensar les cervesetes de més que prenc i abans no prenia, els vermutets, els esmorzars i les llargues migdiades que faig.
Espero que en el futur em doni una mica més d'elasticitat i em faci estar més en forma.
L'altre cosa que també estic aconseguint, és oblidar-me del cotxe i fer llargues caminades i utilitzar d'una manera sistemàtica, el transport públic.
El reportatge sobre la historia del barri de Torre Romeu, em distreu i ocupa força. M'obliga a mantenir una mica d'agenda, de contactes i relacions amb gent molt diversa: des d'historiadors locals, a arxius municipals i privats de fotografía, antics lluitadors antifranquistes, liders de clans gitanos, polítics locals en actiu o algún parlamentari català, capellans d'époques pretèrites, empresaris, tècnics cineastes, etc.
Tot prou entretingut, curiós i enriquidor.
Ara, a esperar que arribi octubre i anar-nos'en cap a Escocia a passar una temporadeta.
Mentrestant, anar fent coses i cosetes que m'omplen el temps, em distruen, relaxen i, sobretot, sense la pressió de que el que no pugui fer avui, ja no sé quan ho podré fer. Ara sí que el que no pugui fer avui, ho faré demà, si abans no em surt una altre cosa que em vingui més de gust fer.
