Tot preparant una sortida per veure ermites al sud del Solsonès, van parlar-me que a Les Casas de Matamargó (amb anomalia ortogràfica inclosa i mal justificada), a més d'una ermita, hi havia un museu que reunia diferents estris i màquines pròpies de la vida al camp durant el segle passat.
Vam esbrinar que, cada primer diumenge de mes, feien visites amb grups oberts i ens vam proposar anar-hi.
El dia escollit va ser el 5 de setembre. A l'hora establerta, ens vam ajuntar allà un grup de quasi 20 persones que, sota el guiatge de l'Esther de Rotxés, vam fer una visita ben complerta per totes les dependències destinades a museu.
Abans d'entrar a la propietat, ja ens van assenyalar un forn d'obra
I, a continuació, ja tot el seguit de sales amb els diferents elements exposats.
La primera a visitar, la ferreria
Hem pogut veure una màquina de batre de començaments de la segona meitat del segle passat
la fusteria
Entre sala i sala, entrelluquem la propera església de Sant Pere de Matamargó
I el pati de la casa pairal
Tot seguit la sala on es molien les olives per fer-ne oli
I un molí accionat per la força d'un animal i que comparteix estança amb una grossa premsa per premsar el raïm
La sala on hi ha els guarniments, selles i demés elements pel bestiar
Les següents sales ja estan situades a la casa principal de la propietat. Una sala d'embotellament d'aigua que va funcionar durant unes quantes dècades
L'obrador de cansaladeria
Una col·lecció d'eines manuals
L'obrador del pa
amb algun detallet que pretenia donar-li autenticitat
L'església familiar (això ja ho explicaré a l'entrada de les ermites i esglésies) i, finalment, a la sala de "les relíquies". Relíquies portades des de Roma, per la família Casas, al segle XVIII, on havien anat per celebrar el matrimoni una mica heterodox de la filla. Fer-ho allà permetia donar-li una mica més de seguretat canònica,... encara que fos al preu (addicional) de venir carregats de relíquies, això sí, degudament certificades i autenticades per escrit. La inversemblança d'alguna d'aquestes relíquies dona la impressió de que la corrupció i el tràfec de falsificacions sota l'empara de les màximes autoritats (en aquest cas les eclesiàstiques) ve de lluny. Com és el cas d'un clau que s'atribueix a la crucifixió de Jesucrist.
En fi, una mostra molt complerta dels elements que permetien assegurar la quasi total autosuficiència d'una casa de pagès que ha perviscut durant segles al Solsonès.
Una mostra que, potser, té més valor per l'esforç que significa mantenir-la viva que per alguns dels elements que s'hi troben.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada