Avui hem anat a Pinós. Un poblet, amb un nom prestigiat i reconegut a tot Catalunya ja que d'ell l'agafaren els que serien els senyors de Pinós. Més presents a l'Alt Berguedà que a aquesta contrada del Solsonès.
El dia no era el millor. Ja al sortir de Solsona es veia la boira pujant, des de la Segarra, cap els caps de les Serres de Claret i de Pinós.
El poble tampoc tenia res especialment bonic que la boira ens amagués.
Tot plegat ho feia especial. No tinc com habitual fer fotos amb boira.
La carretera que, sortint de la que va del Santuari de Pinós direcció Valmanya, porta fins el poble, no està asfaltat. Cosa ben estranya en els pobles de la comarca. I et fa arribar a una placeta on hi ha l'esglèsia, originàriament, romànica de Sant Vicenç de Pinós (segle XII).
El poble te unes poques cases (10?), quasi bé totes mantingudes i alguna ben arreglada
Está muy bien que retomes la costumbre de mostrarnos los lugares que visitas.
ResponEliminaNo me gusta visitar un lugar con niebla, pero fotográficamente tiene su encanto.