D'ençà del retrobament amb antics veïns i amics dels anys 50 i 60, del carrer Major de Vacarisses, he recuperat el gust per apropar-me a Vacarisses amb qualsevol pretext.
En aquesta ocassió, el motiu era conèixer una mica més la zona propera a La Bauma. Una zona que segueixo sense conèixer prou bé, més enllà de les anades d'aquella època a Viladoms i la casa del Palà, camí de Montserrat.
Va ser una sortida aprofitant que feia un molt bon dia i, la veritat, és que no vam assolir l'objectiu previst. A més, per tota aquella zona, no vam ni baixar del cotxe i, davant "tant de fracàs" vam optar per arrivar-nos al poble, entrar per la banda de la Barceloneta i enfilar pel camí dels Caus cap a trobar la carretera de Rellinars a Terrassa.
Un recorregut agradable i plé de records: el Cingle del Moliner, el Petit, el Roure Monjo, els Cupots, els Caus, fins arribar a la Collada de l'Obac.
Un camí que amaga les vistes tan espectaculars de Montserrat (la muntanya queda amagada darrera els Cingles) encara que deixa despuntar-ne alguna part.
Ja dalt de la carena dels Caus, s'avista, a una banda, Montserrat de forma més generosa
A l'Obac, ens vam recrear amb la Casa Nova
Tot molt restaurat i ben cuidat. Potser ja ho estava les darreres vegades que hi havia passat. Però era de nit fent travessa i no vaig ser-ne conscient.
La Casa Nova de l'Obac alberga un centre d'interpretació del Parc Natural de Sant Llorenç - Serra de l'Obac, que forma part de la xarxa de parcs de la Diputació de Barcelona.
I, a tocar, un restaurant: La Pastora. Les restriccions imposades per la pandèmia, el mantenien a "la meitat de mig gas". Però s'haurà de provar.
Pretext no ens en faltarà. A més del regust de estar prop de Vacarisses, és zona d'inici de un bon nombre d'intineraris per adinsar-se al Parc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada