SANT AGUSTÍ D'ISANTA - 9 de setembre del 2020

 A pesar dels anuncis del mal temps i de que, al sortir, plovisquejava, ens hem decidit a anar a caminar fins a Sant Agustí d'Isanta,

Feia dies que ho volia fer i avui ha sigut el dia que sí, o sí.

Hem deixat el cotxe al Cap del Pla (la nostra Casa dels Arcs), 

On segueixen la tradició que ja havíem viscut amb l'àvia dels actuals gestors del restaurant: tenir un munt de flors davant la casa.

D'allà mateix, surt el camí cap el Castell de Sant Agustí d'Isanta.

Tot just començar, ens ha sorprès la netedat del camí, la seva verdor i exuberància. Es autèntic pre-Pirineu en estat pur.

Amb uns pins de dimensions considerables.

Amb font inclosa a l'itinerari. La Font Ferrera.Una font de bassal.

Amb una gran llosa natural al fons, per on s'escola l'aigua des de la part de dalt.

Ben aviat (1,5 kms. escassos des del Cap del Pla) s'albiren les restes del Castell d'Isanta.

 I ens sorprèn el campanar d'espadanya que s'endevina allà mateix.

Les runes del castell, senyalen que havia de ser una edificació ferma.

Força vegetació, però no fins el punt d'impedir ficar-se per racons i raconets. I la sorpresa ve quan, voltant les runes, ens apareix una ermita romànica: l'ermita de Sant Agustí d'Isanta

Un conjunt molt bonic en un marc preciós, i tot sota la mirada atenta de la Roca del Moro

un cingle que evoca dolços records i que avui, donat el dia que feia, tenia un cert aire de misteri.

A la tornada hem pogut gaudir més dels abundants grevolers que ja havíem vist de baixada i que comencen a envermellir els seus fruits, possiblement pensant ja en les festes de Nadal.

Finalment, el clima ens ha respectat i només hem vist ploure, amb molta suavitat, 

alguns breus moments.

Matí rodó. Hi tornarem.