07 de febrer 2022

Blackness, 6 de febrer del 2022

Aquest poblet, a redós del castell del mateix nom, el vaig descobrir a partir de la lectura d'una novel·leta de l'escriptor escocès Rober Louis Stevenson (sí, sí, el de "L'illa del tresor").

Una novel·la ambientada a l'Escòcia de l'època i en la que el protagonista fa un periple per mar i per terra per tot el nord del país. Bàsicament a les Highlands.

En el seu retorn accidentat a Corstorphine, ha de travessar el Firth of Forth de mala manera i va a parar a aquest poblet (o a un molt similar). Buscant al mapa, vaig veure que a Blackness hi havia una "lobster". El que la Dàlia feia dies que demanava: anar a menjar llagosta de mar a algun lloc especialitzat, com aquest


I cap a Blackness vam anar un diumenge tots plegats.


Des del poble, camí del castell, ja se'n té una bona vista


 

Quan arribem, és bastant tard. El personal que gestiona les visites ens aconsella que donem una volta per l'exterior, anem a dinar i, a la tarda, fem la visita de l'interior (pagant).

El castell fa més que patxoca.


En diuen  'the ship that never sailed' (el vaixell que mai va navegar) perquè el seu perímetre és el d'un vaixell, amb la proa orientada al mar.

Foto extreta de l'entrada a Wikipedia sobre Blackness Castle


Té una sèrie d'elements constructius força atractius





Fem enrere cap el poble


per dinar al "The Lobster Pot", un restaurant que, tot ell, desborda mar.

Tant a l'exterior




Com a l'interior
 



També la seva petita botiga


Després de dinar, retornem cap el castell per fer la visita de l'interior.

Després de pagar l'entrada i unes escasses explicacions



accedim a l'interior. L'accés és un túnel curt però en ziga-zaga i, des d'allà, s'accedeix a una escala que porta al "camí de ronda" del castell i al pati d'armes.
Anem primer al pati. Una porta condueix a un pantalà reconstruït que permetia l'accés directe al castell des del mar


Des del pati, s'accedeix a la part on hi havia els soldats i les masmorres. Aquestes per sota el nivell del mar.


A l'altre extrem del pati, l'edificació principal 



on les estances son més "luxoses" (per l'època) encara que també van albergà algun presoner il·lustre, com el Cardenal David Beaton, Arquebisbe de Saint Andrews.


Encara que l'accés no és precisament còmode


Una sala ben gran on, actualment, hi fan esdeveniments



Una darrera passejada pel "camí de ronda" del castell,



 ens permet fer fotos de les vistes que l'envolten.





I, d'aquesta manera, finalitzem la visita a aquesta zona, desfent el camí fins on hem deixat el cotxe





 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada