Dimarts, 25 d’agost
Avui hem aterrat a Dubrovnic. És la
tercera vegada que venim a Croàcia.
Al mateix aeroport i, especialment a
l’exterior, em dona la sensació que el país ha canviat força. L’ajardinament i
la urbanització del voltant de l’aeroport transmeten aquesta impressió.
Tot sembla diferent a la primera vegada
que vam venir, el 2006, quan feia poc més de 10 anys que havia finalitzat la
guerra.
Llavors hi va haver llocs i moments que
em van impressionar molt.
Ara, quan escric això, fa uns dies que
ja som a la destinació escollida per la Dàlia i puc confirmar que no em vist
rastres de la guerra. Potser perquè la zona on som, a ponent de Croàcia, va
quedar allunyada dels escenaris de guerra? Podria ser. Però el país s’ha
transformat molt. El turisme, amb els seus avantatges i perjudicis, hi ha
col·laborat en bona mesura.
Hem dinat a un restaurant proper a
l’aeroport. Molt bé i econòmic. De nom, Domenico.
Després de dinar, hem seguit, amb cotxe,
camp a Orebić. El port on agafarem
el ferry que ens portarà fins a Korčula.
Son una mica més de 100 kms. que
necessiten dues hores per fer-se.
Una curiositat que hem après és que, en als
acords de pau signats al finalitzar la darrera guerra dels Balcans, es va assignar
una petita franja de terra a Bosnia-Herzegovina que li dona sortida al mar i que parteix per
la meitat el territori de Croàcia.
Per evitar travessar fronteres, Croàcia
ha construït un pont que enllaça la petita península de Pelješac amb el
territori nord del país.
Hem fet el trajecte fins a Orebić amb
una mica de tensió ja que volíem arribar-hi per agafar el ferry que sortia a
les 6. Si no, havíem d’esperar al de 2/4 de 8 i, un cop desembarcats a l’illa
de Korčula encara ens quedaven 45 minuts de cotxe per fer 35 kms.
Hem agafat el
ferry pels pèls.
Al ferry, he pogut fer alguna foto d’Orebić
I el sol de capvespre ben bonic.
L’itinerari
fins a l’apartament, a Prižba no ha donat per molt. Anàvem a l’idea per arribar
i instal·lar-nos abans que es fes més fosc.
Un cop arribats
i instal·lats, no ha donat per més que fer alguna foto de la rada davant
l’apartament
I del cel amb
el sol ja post
Dimecres, 26 d’agost
L’apartament
està a primera fila de mar. En realitat, només cal creuar un camí peatonal que,
per l’amplada, no permet el pas de cotxes, i ja estàs al mar.
Aquí les platges són molt petites.
Aquesta és la d'on hi ha el centre de busseig on
va la Dàlia.
i aquestes les
de la platja del poble on som, Prižba.
Com que les platges no abunden, sons
molt habituals els accessos directes al
mar, tipus amarratges amb la seva escala de piscina. Cada apartament, edifici
d’apartaments, xalets... tenen el seu accés propi. No sé si són tan privats
(propietat privada) o simplement d’ús
particular sense ser-ne propietaris del tot. M’ensumo que la Llei de Costes és
encara més laxa que al nostre país.
L’apartament on estem, davant mateix té
una plataforma amb una escala de piscina i, en el nostre cas, una rampa per baixar
o pujar petites embarcacions.
Prižba, com hem pogut comprovar dies després, te la mateixa estructura geogràfica i/o urbanística que moltes altres localitats de la illa que son a tocar del mar: situada al fons d’una petita badia o rada on s’hi ha anat edificat habitatges i que, al punt més interior i en alguns casos s’hi conserven vestigis de cabanes o refugis de pescadors.
En alguns casos, molt deixades.
En altres, molt rehabilitades.
Al poble, molt disseminat, hi ha un
petit supermercat on s’hi troba una mica de tot.
Està exactament a 600 m., 8 minuts
caminant, per la que deuria ser la carretera antiga a aquest indret. Un
recorregut que encara conserva molta ruralitat.
I que em porten el record del Port de la Selva dels anys 60 del segle passat.
El càmping (hi ha càmping i tot), un camp d’oliveres, això sí, molt net i amb una edificació amb un parell de lavabos, aigüeres per rentar els plats i poca cosa més.
L’ambient de tot plegat és de molta
tranquil·litat. Possiblement que ser final de mes i diumenge a la tarda ajudi,
però altra gent que ja ha marxat i han estat aquí durant l’agost també deien
que era molt, molt, molt tranquil.
Dimecres, 26 d’agost.
Avui hem anat a Blato, el cap de la
municipalitat de la zona.
Bàsicament, hi hem anat perquè la Dàlia
ha trobat que hi havia un mercat.
I vaja mercat!
Diminut. E més remarcable l’encavallat
del sostre.
Pel demés, una única parada de fruites i
verdures.
Una botiga
I una zona de venda de peix
Que només està operativa de les 7 del
matí fins les 10.
Ens tocarà matinar i venir-hi un altre
dia.
Pel demés, el més destacable de Blato,
turísticament parlant, és la seva església, dedicada a Tots el Sants.
I amb el campanar separat del cos
principal de l’església, com és força habitual en molts països del Mediterrani
oriental.
Davant mateix de l’església, l’antiga
llotja.
La veritat és que també hi ha un convent
o temple on es venera a la beata María de Jesús Crucificat Petkovic, la
fundadora de l’orde religiosa sorgida aquí: les Filles de la Misericordia.
Precisament, davant l’apartament on som,
a l’altra banda de la rada, hi ha un creu en el punt que es diu que aquesta
monja va redactar les primeres regles de l’orde.
A l’oficina de turisme ens han comentat que, més enllà de les opcions religioses de cadascú, era un centre que valia la pena visitar. Així com el Centre Cultural, un museu, els cellers de producció de vi i oli (molt abundants a tot la illa) i alguna cosa més.
De moment, tot això darrer s’ha quedat
per visitar. Ens hem centrat en l’altre punt d’interès turístic: els nombrosos
supermercats (no massa grans) on ens hem proveït de l’imprescindible pels
primers dies.
A la mateixa Oficina de Turisme, ens han
animat a tornar a la nit, ja que feien una espècie de fira amb productes
locals: formatges, vi, oli, records, tapes variades,...
Així que, a la nit, hem tornat i hem
sopat a base de tapes, hem fet un tast de diferents vins i ens hem rendit a una
iniciativa de la Lliga contra el Càncer d’aquesta zona: una espècia de bunyols
que es deixaven menjar... acompanyats del cava de la zona.
Que eren artesans i fets al moment, en
dono fe.
Dijous, 27 d’agost.
A primera hora ens hem dedicat a explorar una mica més els voltants de Prižba, especialment la part on hi ha la platgeta.
De camí, la Pepi s’ha apropat a una
esglesiola que hi ha però li ha semblat que no s’hi podia accedir.
Estava dins un recinte tancat i que
semblava formar part d’una habitatge privat.
Uns dies
després he aclarit que el suposat habitatge, en realitat és un convent de les
Filles de la Misericòrdia, l’orde religiosa que he mencionat anteriorment i que
té, en el seus orígens, una certa relació amb Prižba.
Després hem
anat a Prišćapac, on hi ha l’únic centre de busseig de la zona.
Serà un punt
que visitarem unes quantes vegades a l’acompanyar i recollir a la Dàlia.
Hi ha una molt petita platja (de la que ja he penjat una foto abans) i vistes molt boniques de l’entorn.
És un poblet amb la mateixa estructura que he comentat i que és la de la majoria de poblets arran de mar.
Allà hem descobert un restaurant que,
encara no sé ben bé perquè, ens ha cridat l’atenció. Hi tornarem un dia per
dinar.
Dissabte, 29 d’agost.
He anat a acompanyar a la Dàlia al
centre de busseig, a Prišćapac. Avui farà la primera immersió de la temporada.
Mentre esperava, he decidit pujar
caminant fins una ermiteta que hi ha dal la muntaya: l’ermita de Sant Marc.
L’itinerari comença a peu de carretera.
Està prou ben indicat.
I encara que l’indicador diu que hi ha
500 m., al final resulta que n’hi ha quasi el doble.
El camí està molt desbrossat.
I senyalitzat.
A l’arribar dalt la carena, una
sorpresa: unes vinyes prou grans i ben cuidades a l’altra part de la muntanya.
Després hem anat veient que als pobles
de l’interior, abunda la vinya i, encara més, els cellers.
L’ermita és una petita construcció, prou
ben mantinguda, oberta i gens
vandalitzada. No només això, si no que a la pila, originàriament, de l’aigua
beneita, hi havia algunes monedes i algun bitllet.
A tocar, un espai rocós que permet unes vistes molt boniques sobre la costa.
A la tarda, hem anat a un altre poblet
de la costa, Brna. No, no m’he descuidat cap lletra.
Més concorregut
que els que hem vist fins ara, però gens aclaparador... fins que han començat a
arribar motoristes.
I han deixat el
poble bloquejat.
Han fet un bon refrigeri i, al cap d’una
hora d’espera hem pogut sortir del mig d’aquest embull de gent.
El cotxe el teníem aparcat al bell mig
de tots ells.
Agafem-ho en positiu (quin remei) i
direm que això ens ha permès gaudir d’alguna cosa a fotografiar.
El pla era seguir fins a Smokvica, un
poble de l’interior i centre d’aquesta zona. Brna, originàriament, era el port
dels pescadors d’Smokvica i un punt molt important per l’exportació dels seus
vins.
Ho deixarem per un altra dia.
Diumenge, 30 d’agost.
Avui dinem a Gršćica.
Mentre ella feia snorkel, la Dàlia ens
ha enviat a la Pepi i a mi, a inspeccionar alguna cala per anar-hi un altra dia
amb la taula.
Les dues cales que hem mirat, no valen
la pena. Una és boniqueta però molt bruta. Tant de materials escopits pel mar
com per deixalles.
El dinar no ha estat malament.
Com moltes vegades, la gana em distreu
de fer fotografies dels plats.
A la tarda,
passejada per Prižba i la, ja habitual, foto de la posta de sol.
Dilluns, 31 d’agost.
A primera hora, he acompanyat a la Dàlia
al centre de submarinisme. Passejada per Prižba, trastejar orinador i cap al
centre de busseig altra vegada. Mentre esperem, banyadeta i cap a “casa” a
dinar i ... el que fem cada dia a la tarda després de dinar.
Més tard hem anat fins Smokvica. Com ja
he dit, un poble d’interior amb l’encant habitual d’aquests pobles.
La seva església, dedicada a la
Purificació de la Verge Maria.
La llotja antiga, en procés de rehabilitació.
I moltes vinyes
En plena verema.
M’ha sorprès algun monument.
En memòria del que fou el primer
Secretari del Partit Comunista del poble i una placa commemorativa d’una reunió
clandestina de la direcció del Partit Comunista d’Iugoslàvia feta el 1942, en
plena lluita contra els feixistes italians que havien ocupat el país.
La traducció és:
“En els difícils dies de l’ocupació
feixista, a la zona de Smolinja es va celebrar la I Conferència de Districte
del K.P.J. i del S.K.O.J., del 25 al 28 de novembre de 1942.
En l’any jubilar de la commemoració del
40è aniversari del K.P.J. i del S.K.O.J., com a record, aquesta placa
commemorativa és col·locada per l’Organització Bàsica del S.K. de Smokvica.”
Curiós. Deu ser que no es recorda amb
recança el període titista de la història de l’antiga Iugoslàvia?
Dimarts, 1 d’agost.
Hem anat a la cala Istruga, a tocar de
Brna. La Dàlia volia anar amb la taula per aquella zona.
Ens hem trobat amb una cala que, enlloc
de sorra, de graveta o de còdols, té fang. Compactat però fang.
A pesar de que és bonica, l’abundància
d’algues no fa atractiu el bany.
A un costat de
la cala, hem vist l’nici d’un corriol a un indicador que anunciava la Plaža
Pinčena.
I cap allà hem
començat a caminar.
El corriol, ben
marcat, voreja la cala i punts molt bonics.
Fins arribar a
la platgeta.
Curiosament, a pesar de la senyalització i de que hi ha bon camí, accés bastant fàcil des de la carretera i gent que la coneix, no consta a cap mapa de la zona.
A aquesta cala Istruga, hi ha un complex
esportiu abandonat, amb un parell de pistes de tenis, un bar i una bona
terrassa sobre la platja.
A la tarda hem
anat a Prigradica, a la costa nord. Per sobre de Blato, des d’on s’hi accedeix.
La mateixa
estructura que la resta de pobles de mar, encara que aquí sembla hi ha, també,
una micarrona més d’ambient.
Allà hem pujat
a l’ermita de Sant Vicenç.
I així hem
finalitzat la passejada de tarda d’avui.
Dimecres, 2 d’agost.
Després de deixar a la Dàlia a
submarinisme, la Pepi i jo hem anat a Blato a fer alguna compra.
De camí ens hem aturat al punt més alt
del trajecte (220 m. d’alçada). Cada vegada que hem passat per allà, hi veiem
una bandera croata, una explanada per aturar-s’hi i una ermiteta. Ahir vam llegir
que era un mirador fantàstic de Blato i allà hem parat.
L’explanada està en obres i no es fàcil
posar-s’hi i de vista de Blato, res de res.
Una placa commemorativa de la defensa de
Blato, el 1571, per part dels seus habitants davant l’atac de forces turques.
I una ermita dedicada a Sant Jordi.
Uns centenars de metres més avall, en
direcció a Blato, sí que hi ha una bona vista de la ciutat.
Al recollir a la Dàlia, ja al migdia, l’obligat i agraït banyet a la platja de Prišćapac i, a la tarda, cap a Čara.
L’església dedicada a Sant Pere, i prou difícil de fotografiar.
La incripció diu:
És a dir:
«Si no saps què va
passar, pregunta-ho a Dubrovnik, Škabrnja i Vukovar.»
Una història massa llarga
per explicar-la aquí. I tenint en compte que té relació amb la cançó d’un
cantant d’extrema dreta i que als seus concerts s’exibeixen símbols ustases i
nazis, ho deixarem així.
Hem seguit cap a Zavalatica, un poble de mar per sota de Čara
Per arribar-hi, la
carretera passa a través de les vinyes que hem fotografiat altres vegades.
Zavalatica, bonic com
tots aquests poblets de mar.
Aquí m’he decidit a
provar una altra classe de vi.
Aquesta vegada
acompanyat de l’obsequi del cuiner del restaurant.
També he aprofitat per fotografiar un clàssic d’aquesta part del país.
Les claus al pany.
És força habitual
trobar cotxes que dormen al carrer amb les finestres baixades.
Dijous, 3 d’agost
Avui hem anat a
Korčula ciutat.
Pel camí, hem optat per deixar la
carretera principal i agafar una carretera que anava vorejant la costa. Mala
decisió. La carretera ha resultat ser de terra i el mar ni el veiem: l’espessa
vegetació de bosc no ho ha permès.
La sorpresa més agradable ha sigut
trobar-nos amb un indicador amb els identificadors del Camí de Sant Jaume.
Després ens hem assabentat que, a
Croàcia, hi ha més de 2.000 kms. de recorregut sota aquesta etiqueta que han
sigut reconeguts per diferents organismes internacionals que vetllen per
aquestes rutes.
D’aquests més
de 2.000 kms., 150 son a Korčula: https://viasanctijacobi.com/es/camino-korcula/
A l’arribada a
la ciutat de Korčula, hem aparcat una mica separats del nucli antic. Des d’on
hi ha les fotos panoràmiques més boniques de la ciutat. Hem deixat el cotxe
prop del Monestir Dominic de Sant Nicolau.
Dins el casc antic veurem algunes
esglesioles més. És un país amb un catolicisme històricament molt arrelat. Abunden les esglesioles
disseminades o a l’interior de les ciutats.
Diuen que Korčula és com Dubrovnic en
petit. Ja és, també, una destinació turística que no s’escapa dels creuers.
De tots tipus i mides.
Res a veure amb la resta de l’illa.
L’accés per la porta principal de les
muralles, molt majestuos.
La catedral.
I algunes de les nombroses esglesioles
que he comentat.
Senzilles per fora i també per dins.
Alguna foto et permet captar diferents
sistemes de comunicació de diferents èpoques.
Tot son carrerons antics.
Amb molt de comerç. Molta joieria, roba d’estiu i alguna amb més gràcia que altres.
Al marxar, des
de fora del recinte de la ciutat vella, encara una sèrie prou bonica de la
ciutat de Korčula.
I donem per finalitzada la visita a Korčula
ciutat. Un bon tast que no ha esgotat totes les possibilitats.
Arribarem a Prižba a temps per fer, un
dia més, una foto de comiat del sol d’avui.
Divendres, 4 d’agost
Un cop hem deixat a la Dàlia al centre
de busseig per fer la seva darrera immersió d’aquestes vacances, ens hem
apropat a Blato a comprar un “pastís” tradicional d’aquí: el lumblija. Un
pastís de tardor que incorpora figues i fruïts secs. És, tot ell, molt
contundent.
Des del lloc on l’elaboren, he pogut fer
unes bones fotos de Blato.
Feta la compra,
banyet a Prišćapac tot esperant a la Dàlia.
Al vespre hem tornat a Čara.
L’església
seguia sent complicada de fotografiar, però, al menys, el campanar lluïa força
bé.
L’anada a Čara
tenia com a objectiu, presenciar un espectacle de música, cants i danses
croates.
La
presentadora, lluïa prou bé, estava quieta i era fotogènica.
La resta,
complicat de fotografiar al ser de nit i tenir molt moviment.
A l’acabar l’espectacle, han repartit,
per tots aquells que ho volien, uns vasets de licor típics de Croàcia: la
palinka i la travarica. Si haig de donar alguna pista, l’un molt semblant a
l’orujo i l’altre més tirant a la ratafia.
Dissabte, 5 d’agost.
A primera hora,
m’he disposat a anar a buscar el pa. Aquesta vegada he agafat un itinerari un
pèl diferent per tal de passar per l’esglesiola del poble. Una foto que vaig
fer l’altre dia, em va sortir borrosa.
He trobat que
la porteta de ferro era oberta i cap dins m’he posat. L’edificació que hi ha a
tocar, ha resultat ser un petit monestir de les Filles de la Misericòrdia i, la
capella, també està regentada per elles.
Uns racons més
que tranquils i agradables.
He seguit cap a
la platja del poble.
On el sol volia
sortir del mar.
Abans d’entrar
al supermercat, he entrat a un raconet que vaig descobrir fa un parell de dies.
Molt bonic.
Cap a la dreta,
Cap a l’esquerra.
Les seves
barquetes.
I els seus
refugis de pescadors, sense rehabilitar.
De tornada, les figues de moro no hi han faltat.
Després d’esmorzar, hem anat a explorar
la costa nord. Hem passat per Blato i Prigradica i ens hem arribat fins a
Babina.
Fins aquí, carretera asfaltada. Aquí s’acabava.
Abans hem passat per Blaca. Amb alguna
edificació d’estil antic, rehabilitada.
I una platgeta preciosa.
A un costat d’aquesta cala, sortia cap
el mar un tros de terra, com una petita península, similar a la de Prižba o la
de Prišćapac que m’he proposat resseguir.
Un camí.
m’ha dut fins
uns port diminut però molt boniquet.
He passat pel darrera d’una edificació, mig casa, mig magatzem.
Però deixa veure algun illot d’allà prop.
Per acabar al
punt de sortida: la cala.
Però igual de bonic. I d’aquí, la Babina que he dit i, cap a casa.
A la nit hem anat a sopar al Restaurant
ČERIN, gentilesa de la Dàlia.
Diumenge, 6 d’agost.
Darrer dia
efectiu a Prižba. Demà deixarem l’illa.
Avui hem
aprofitat per seguir una mica més la costa nord.
Sent boniques,
no hem “triomfat” tant com ahir.
El mar estava
més mogudet i no feia tan agradable el bany.
Tampoc hi ha
ajudat que hem volgut fer la descoberta a peu. El camí era sense asfaltar i ho
hem decidit així.
Amb la solanera que queia, no hem passat
de la segona cala (en volíem fer tres): platja Plavina. El vent havia amainat
una mica i aquí si que hem fet un bany:
De tornada, hem
parat a la primera cala, Čavića Luka, on alguna s’ha tornat a banyar.
Mentre altres aprofitàvem per fer alguna foto de la capella de la Mare de Déu del Camp.
I que no tots els cellers son igual de petits.
A la tarda, hem anat a aclarir dubtes.
Diumenge passat, a primera hora del matí
i al vespre, vam sentir campanes i ens va sorprendre. No havíem vist
l’esglesiola encara i no sabíem d’on venien ni perquè tocaven
Aquesta vegada, hem sortit cap on hi ha la capella a indagar i, efectivament, s’estaven preparant per fer missa. En aquest cas, a un altar a l’exterior.
Hem aprofitat que la capella era oberta
per tafanejar i fer alguna foto.
I ja aprofito per presentar-vos a la beata Marija Propetog Isusa Petković, fundadora d'aquesta orde.
Hi havia també algun detall boniquet.
Quan vam venir el 2006, la pràctica
totalitat de les esglésies estaven rehabilitades i feien el goig propi d’una
obra acabada d’acabar.
No es podia der el mateix de les
mesquites que vam veure (a aquesta illa no n¡hem vist ni una). Llavors ens van
dir que el Vaticà hi havia abocat el sac per recuperar les esglésies.
L’Església Catòlica, sempre ha tingut, i
encara té, una influència molt gran, diguem, a la societat croata.
Hem allargat una mica la passejada
I hem fet la
darrera fotografia a la posta de sol a Prižba.
Dilluns, 7 d’agost
Deixem Prižba i enfilem cap a Korčula
ciutat. Altra vegada el mateix recorregut, 45 kms. i 50’ viatge.
A Dominče agafem el ferry que en menys
de 20’ ens portarà a Orebić.
Aprofitem per fer alguna foto de la
costa d’Orebić, al continent.
El Monestir i Santuari de la Nostra
Senyora dels Angels
Sota unes muntanyes imponents.
Unes muntanyes que son una constant a
tota la costa de Croàcia.
A la mateixa ciutat d’Orebić la imatge és similar.
I el mateix passa a Mlini, la localitat on passarem la nit.
Mlini, con tots els pobles costaners prop de Dubrovnic, és molt turístic. Un turisme massificat, amb les platges i llocs a primera línia de mar plens de gent, bars, restaurants, guinguetes, parasols, gandules, ... Tant diferent d’on hem passat els darrers dies!
Però bé, per dinar, sopar, descansar i passar una nit,
ja està prou bé. I demà ens llevarem a només 15 minuts de l’aeroport.
Dimarts, 8 d’agost
Passem tot el matí a l’aeroport. La
Dàlia havia de sortir en un vol a les 11 i, encara que s’ha endarrerit, hem
arribat amb temps per tornar el cotxe, facturar maletes i fer estona, llegint,
passejant i guaitant la fauna diversa que hi ha. Una fauna de la que també
formem part. No ens enganyem.
I aquí finalitzem aquesta estada a
Croàcia. L’hem gaudida. Hem gaudit de la illa de Korčula i d’un temps fantàstic
per fer turisme de platja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada