La Carmen ens va proposar anar a un lloc on havia estat i que li havia agradat: Melrose, als Borders.
Ens parlava d'una abadia força impactant i vam acceptar, de bon gust, anar-hi a passar aquest diumenge.
El camí fins allà ja va ser prou bonic
Encara que el Paco, el gos de la Carmen, ens donés algun petit ensurt
Arribats a Melrose, vam anar de seguida cap a l'abadia. Allà, la preceptiva compra d'entrades i fer un repàs a la botiga. Sempre amb detallets boniquets.
L'abadia, o el que en queda d'ella, és força impressionant encara que està en un estat força ruïnós i mancat de treballs de restauració o, al menys d'estabilització, importants.
Això fa que no es pugui entrar (està tota ella envoltada d'una tanca provisional) a l'interior del que en queda però si fer-se una molt bona idea de la majestuositat d'aquest edifici.
A pesar de tot, es poden observar de ben a prop alguns detalls interessants.
Al seu costat, el cementiri
Que li dona un toc encara més màgic a tot plegat
Als costats que no estan ocupats pel cementiri, tot està enjardinat o, al menys, ple de gespa al millor estil escocès.
A tocar del monestir, travessant un molt petit carrer, hi ha un museu que recull peces concretes de l'abadia i de la vida quotidiana de la zona
També el verd i els arbres rematen l'encant del lloc
Després de dinar, una passejadeta per un sender (St. Cuthbert's Way) que surt de Melrose en direcció est, tot seguint un rierol de poca aigua però amb algun animaló que no ha tingut cap dificultat en deixar-se fotografiar.
Així hem acabat la jornada.
Magnífico relato tal como lo explicas parece que estás allí ,gracias maco
ResponElimina